Compartir casa

Hi ha coses importants en la nostra vida que ens canvien per sempre: el nostre primer treball, el començament de la universitat, trobar l'amor de la teua vida o l'anhelada independència dels teus pares i tot són moments en els quals es fa imprescindible trobar un lloc per a viure.

Tal com estan els lloguers hui dia, compartir pis és una de les opcions preferides sobretot per la gent jove. El perfil de les persones que busquen company de pis és molt variat, des d'estudiants, investigadors i gent en pràctiques, fins a persones independents que han de mudar-se per motius professionals. No podem oblidar-nos dels joves treballadors que, encara que freguen o sobrepassen els 30 anys, encara no tenen el poder adquisitiu suficient per a comprar o llogar el seu propi habitatge, i veuen en el pis compartit la millor opció per a eixir per fi de casa dels seus pares.

Després de 10 anys d'experiència rebent inquilins podem explicar-te quals són les 10 raons (almenys) per les quals compartir pis serà una bona opció:

1. L'estalvi econòmic: Aconseguir plaça en una residència universitària o col·legi major és sovint car i difícil. Per part seua, trobar un pis individual o un estudi és pràcticament impossible en la majoria de ciutats espanyoles, ja que l'oferta és limitada i els preus arriben a ser astronòmics. En un pis compartit les despeses de lloguer es divideixen entre els habitants d'aquest, així com el pagament d'electricitat, aigua i calefacció, per la qual cosa a fi de mes l'estalvi respecte a un habitatge individual és bastant considerable.

2. Poder conéixer gent: En moments claus de la vida, com l'entrada a la universitat o l'inici d'un contracte de treball, és molt recomanable comptar amb el suport de persones en la mateixa situació. Si separar-se dels pares per primera vegada o arribar a una ciutat desconeguda pot ser traumàtic de per si mateix, molt més pot ser l'haver d'afrontar aqueix canvi en soledat. Per això, res millor que comptar amb companys de pis en una situació similar o semblant a la nostra, amb els quals puguem compartir experiències i ajudar-nos mútuament a solucionar problemes.

3. Tindre Flexibilitat: L'actual crisi econòmica arrossega a professionals a moure's per diferents ciutats amb contractes de curta duració. També hi ha professionals que han de canviar habitualment de residència, com a comercials, funcionaris, tècnics, metges o professors, prefereixen buscar habitació en un pis compartit i no complicar-se amb la signatura de contractes a llarg termini. Si ja és difícil trobar un pis per a una sola persona, més complicat és tot i que es busca un lloguer a curt termini, d'acord amb un contracte de treball temporal. Per a aquests professionals poder llogar una habitació per uns mesos és l'opció perfecta.

4. Aprendre idiomes: Estar en un pis amb estudiants d'altres països és d'una riquesa cultural inigualable. Aprens idiomes o practiques algun però a més coneixes cultures noves que et donaran una visió del món molt més oberta.

5. Obtindre responsabilitat: per primera vegada seràs amo de la teua vida i de la teua economia. Aprendre a administrar-te per a arribar a fi de mes, a cuinar, a compartir tasques amb els companys, a estudiar sense que els teus pares t'ho recorden cada dia… És la millor opció per a començar a ser responsable de la teua vida.

6. També hi ha persones que, encara que s'hagen independitzant fa temps i compten amb suficients recursos econòmics, prefereixen continuar vivint amb companys de pis, ja que la convivència ha establit entre ells una forta relació d'afecte i confiança.

COLIVING.

La implantació del model de coworking a Espanya està aplanant el camí per a la següent tendència d'èxit en altres països com els Estats Units o Regne Unit, però encara és un gran desconegut als nostres país: el coliving.

El coliving és va originar en Silicon Valley en produir-s'unisca escassetat d'habitatge que xocava amb la multiplicació de joves professionals que arribaven a San Francisco amb ganes de socialitzar. I és quan van començar a aparéixer edificis en els quals els inquilins no solament compartien zones comuns sinó que, a més, també les seues aficions

Així, el coliving és una extensió o evolució del coworking en el mercat de l'habitatge, que dota d'espais en els residents que a més de compartir un lloc de treball, comparteixen una casa on poden continuar intercanviant experiències, laborals i vitals. El model coliving proporciona una forma de vida completament revolucionària en termes d'espais compartits, en línia amb el que a prop en l'actualitat els millennials. Aquesta generació valora els experiències molt més que els possessions materials. Per a molts d'ells, la propietat ja no és l'objectiu i prefereixen aprofitar al màxim la seua vida i els seues experiències

Per això, aquest model està dissenyat perquè els persones interactuen amb els altres, dotant-els de zones comuns tals com sala de cinema, sala de jocs -ping pong, billar, dards, etc.-, biblioteca, menjadors que pots reservar per a fer un sopar privat amb amics, gimnàs, restaurant. Al final tot està pensat i construït per a compartir experiències dins d'una comunitat.

El coliving no deixa de ser una evolució natural del boom que estem vivint en el sector de l'allotjament d'estudiants a Europa. Els joves entre 22 i 30 anys del món anglosaxó estan acostumats a un nivell més alts que el nostres en els serveis i en la qualitat dels residències d'estudiants on s'han allotjat durant la seua època universitària, i demanden complexos de similars característiques per als seus primers anys després d'incorporar-s'a el mercat laboral

Les primeres companyies de coliving van brollar en 2015 en la zones de costa del nostre país.

L'oferta diferenciadora que ofereixen aquests espais és clau ja que utilitzen una tecnologia avantguardista per a millorar l'experiència dels persones que viuen en aquests edificis, que és connecten i creuen una comunitat. Un exemple és que aquests edificis el dirigeixen community managers, que estan encarregats de canalitzar els activitats dels Colivers.

A més, algunes empreses han dissenyat els seues pròpies apps on la gent pot, per exemple, demanar menjar a la recepció, reservar els estades per a esdeveniments privats, reportar problemes de manteniment als seus apartaments, veure qui està en l'edifici i connectar amb ells per a preparar qualsevol pla conjunt".

Què és el cohousing? Es tracta dels habitatges col·laboratius i autogestionats on comunitats d'adults majors i també joves que decideixen unir-se per a compartir i gaudir d'espais comuns mantenint la independència en les seues pròpies cases.

En la dècada dels ’80, la població europea va començar a implementar l'estil de vida cohousing o covivenda; la iniciativa va ser ideada per joves a Dinamarca i Holanda. Consisteix a viure de manera comunitària però amb habitatge independents, complementades per àrees comunes on els veïns comparteixen serveis, activitats socials, menjadors, concerts, jocs de taula, graellades, etc.

En els 80, quan alguns d'aquells pioners van començar a envellir van descobrir que les seues necessitats eren diferents que les de les persones més joves i van començar a crear comunitats “sènior”.

El Cohousing és planejat per un grup de persones (amics, coneguts, membres d'una junta de veïns) i són ells els qui decideixen comprar un terreny en conjunt i construir xicotetes cases bàsiques i econòmiques. El projecte és molt reeixit, i hui s'està aplicant en diferents regions del món.

Diversos estudis mostren que el co-housing millora la qualitat de vida dels qui resideixen en ell, ja siguen persones joves o adultes majors. Els llaços que s'estableixen en aquest tipus de comunitats i l'ajuda mútua que es promou en ells, faciliten que les persones senten una major autoestima, tinguen una important xarxa de suport i se senten reforçats i, per tant, en aqueix aspecte relacional augmente la seua qualitat de vida. Aquesta millora en la percepció de benestar promou que, encara que les malalties i dolors seguisquen presents, la importància que s'atorga a la percepció de les mateixes disminuïsca.

Una persona de 64 anys o més, no té per què tindre característiques particularment diferents d'una altra que tinga uns anys menys, però és obvi que a mesura que es compleixen anys la possibilitat de desenvolupar diferents tipus de dependència, és major. Existeix un altre risc gran associat a l'edat, que queda reflectit en l'article clarament, es tracta de la soledat associada a l'arribada de la jubilació, ja que s'abandona el treball i les xarxes socials que s'havien establit entorn d'ell es veuen ressentides. A més desapareixen de manera gradual amistats i familiars per multiples raons. De nou, la xarxa social que s'estableix en el co-housing, contribueix a pal·liar de manera molt interessant aquestes circumstàncies vitals que ocorren entorn de l'adult major.

Per què a la gent li pot agradar aquest sistema? Perquè poden conservar la seua independència, a més poden gaudir de la vida amb amics. Aquest sistema els permet viure la seua maduresa amb vitalitat lluny de la soledat i formar un espai de pertinença tan importants per a la salut i benestar humana.

No solament es poden compartir o intercanviar béns materials. Gent amb interessos comuns s'estan ajuntant per a compartir i intercanviar béns menys tangibles com a temps, espai, habilitats i diners (ex. préstecs entre particulars). Aquests intercanvis tenen lloc principalment a nivell local o de barri, on es comparteixen espais per a treballar, jardins o espai per a aparcar. A nivell més global, hi ha préstecs de diners entre particulars, lloguer d'habitacions a viatgers o simplement deixar dormir a la gent a la teua casa.

WIFIS.ORG

Quan trobes una wifi amb password prop de casa et preguntes: Com podria compartir la wifi amb aquest veí? Si eres el propietari de la wifi protegida Wifis.org proposa que registres un nom en el seu web i després el poses en la configuració del teu wifi amb un nom com “wifis.org/miwifidecasa”. El veí que trobe la wifi podrà contactar-te a través d'un formulari en la web. Per a major simplicitat pots fer login en Wifis.org amb el teu compte de Gmail o Facebook.El servei és totalment gratuït (i el continuarà sent) encara que els autors estan pensant a afegir algunes funcionalitats extres de pagament. Per a estar a resguard de possibles problemes legals wifis.org únicament facilita el contacte, l'acord al qual arriben els usuaris queda al marge de wifis.org.

LLAVADORA COMUNA

Amb La Machine du Voisin el que compartirem és la llavadora. Les llavadores funcionen unes poques hores a la setmana pel que estan malgastades la major part del temps i ocupen un espai que podria ser usat per a altres finalitats. Les bugaderies no sempre estan pròximes i moltes vegades són espais molt avorrits i frios. No seria millor llavar la roba amb algun veí, per un mòdic preu i aprofitar per a conéixer-se una mica millor durant la rentada?

CUINAR PER A MOLTS

Cuinar per a un o per a dues resulta tediós. I si cuinem per a més gent i podem vendre algunes porcions a un preu reduït? Això és just el que proposa SuperMarmite. És una gran manera d'interactuar amb la comunitat local i d'obtindre retroalimentació real sobre les teues habilitats culinàries.

A través de la web es posen en contacte els usuaris que cuinen i els que no tenen temps, ganes o coneixements per a cuinar, que poden comprar porcions a preus reduïts. Una funcionalitat molt interessant de Super Marmite és la cerca basada en la utilització GoogleMaps sobre els quals apareixen indicadors per cada usuari registrat que ofereix el seu menjar a la comunitat.

La història d'Airbnb havia començat a l'octubre de 2007 el lloguer de l'apartament en el qual vivien Brian i Joe a San Francisco va pujar un 25% de la nit al dia. Van veure que el cap de setmana següent hi havia una conferència a la ciutat i van decidir crear una plataforma perquè els assistents tingueren una alternativa barata als hotels. D'aquesta forma podrien guanyar uns dòlars per a pagar l'apartament. El projecte es deia Airbed & Breakfast, aqueixos dies van guanyar 1.000 dòlars i van fer amistats que es mantenen en el temps.

Al principi la web era un simple directori d'habitacions i apartaments, però prompte es van adonar que la clau perquè la iniciativa tirara avant era la seguretat, la confiança entre hostes i amfitrions. Amb la finalitat de facilitar el procés de reserva van crear una nova web que només requeria tres clicks per a trobar una habitació.

El model va descobrir un món de possibilitats noves amb aspectes positius i negatius.

Aspectes positius:

• A diferència d'altres models de negoci en els quals els ingressos generats no arriben a les comunitats locals, Airbnb ajuda al fet que els amfitrions i els xicotets negocis de la zona es beneficien directament d'aquesta activitat”.
  

• Experiència de viatge i experiència turística. La possibilitat de conviure amb els propis habitants de la ciutat es converteix en una experiència on conèixer aspectes culturals del país que no es podrien captar en un hotel.
  

• Els amfitrions es queden amb 97% del preu que ells fixen en compartir el seu espai Aquests recursos econòmics han servit perquè els amfitrions puguen fer front a les despeses del propi habitatge, emprendre nous negocis o poder dedicar-se a les seues passions. Els negocis de proximitat també es beneficien dels hostes en Airbnb, ja que els viatgers destinen més del 40% de les seues despeses de viatge (fora de l'allotjament) a les compres en els comerços locals.
  

Aspectes de consum de Airbnb i similars.

En les cerques d'allotjament amb dates seleccionades, els usuaris han de veure el preu total en la pàgina de resultats, inclosos totes les despeses i taxes obligatoris aplicables (per exemple, despeses de manteniment i neteja i impostos locals). A més, Airbnb distingeix ara clarament si el que ofereix l'allotjament és un particular o un professional.

També en el seu lloc web han de posar un enllaç de fàcil accés a la plataforma de resolució de litigis en línia i tota la informació necessària sobre resolució de litigis. Indica clarament que els usuaris poden interposar una demanda contra Airbnb davant els tribunals del seu país de residència, respecta els drets jurídics fonamentals dels usuaris d'interposar una demanda contra l'amfitrió en cas de perjudicis personals o altres danys, i es compromet a no modificar unilateralment les condicions sense informar clarament els usuaris amb antelació i sense donar-los la possibilitat de rescindir el contracte.

Aspectes negatius:

• Comportaments dels turistes d’oci i festa. Crits, vestimenta inadequada, comportaments sexuals explícits, soroll, discussions...
  

• Reducció de lloguer residencial. On major és la densitat de pisos turístics, menor és l'oferta per a ús residencial i més alt és el preu del metre quadrat. Aqueixa és la principal crítica que ha rebut Airbnb en els últims temps.
  

• Destruix el teixit urbà més resilient. I, a més, provoca l'expulsió de persones conegudes amb noms i cognoms, pujades terribles en el lloguer o la marxa de gent de finques senceres perquè són comprades per fons d'inversió.
  

• Afectació a barris amb renda familiar baixa. La majoria de barris que acumulen els anuncis d'Airbnb posseeixen una renda familiar per davall de la mitjana de la ciutat, alguna cosa que sumat a la pujada de lloguers dificulta la permanència dels residents originals. El resultat d'aquest procés, profundament vinculat al turisme, són barris més cars amb menys veïns empadronats.
  

• Professionalització de la vivenda «col·laborativa. En canvi, Segons les seues dades globals, el 83% dels anuncis d'Airbnb són de gent que lloga la casa on viu. Però a Barcelona, segons les xifres d'Insideairbnb, el 55,1% dels anunciants ofereix més d'un habitatge, encara que en alguns casos es tracta d'habitacions separades. Moltes empreses o xicotets propietaris la utilitzen, legitimamente, per a publicitar els seus pisos de lloguer. I encara que AIRBNB no fora concebut originalment per a ells, estalvien inversió en web, passarel·la de pagament i SEU.
  

Airbnb diu treballar per a educar a amfitrions i convidats en les necessitats de l'homesharing [compartir casa] i les regles a les ciutats […]. En alguns d'aqueixos llocs, s'ha identificat una escassetat d'habitatges de lloguer de llarga duració com un assumpte crític. La intenció és treballar per a fomentar que els lloguers de curt termini no impacten en la disponibilitat de lloguers a llarg termini. En casos justificats i molt específics, Airbnb s'asseguraria que els amfitrions accepten anunciar només aquelles residències que són permanents, resava una part del document.

El fenomen s'assembla al que es donava fins ara amb la gentrificació. I malgrat que socialment té moltes connotacions negatives, urbanísticament podria aportar alguns beneficis, com va succeir en barris madrilenys antigament degradats com el de Chueca.

La regulació més habitual es basa en limitar els dies que un pot llogar la seua casa a l'any i a incloure una taxa per a la ciutat en els lloguers. Sempre, a més, suposant que siga el seu primer habitatge i no apartaments turístics que afecten directament la salut de la trama urbana de determinats barris.

EL PROBLEMA ÉS LA CONCENTRACIÓ

És un problema bàsicament urbà i de ciutat gran. A València s'estima que ja existeixen a la ciutat del Túria uns 6.800 apartaments turístics, els quals es concentren, sobretot, a Ciutat Vella (1.755), Poblats Marítims (961) i l'Eixample (772) o Extramurs (693) però també es van estenent per tot l'entorn urbà.

Si els apartaments turístics estigueren a plena capacitat, representarien al 28% de la població. Aqueixes són xifres tretes segons els anuncis de les diferents plataformes, però cal matisar que encara que el 90% d'ells correspon a Airbnb, que copa gran part del mercat, alguns dels anuncis podrien duplicar-se en les altres plataformes de lloguer vacacional, amb la qual cosa la xifra real podria ser lleugerament més baixa.

Districtes amb major densitat

La mà ampla de plataformes com Airbnb a l'hora de publicar on està exactament cada apartament, doncs el que posa és un radi de 50 metres, fa complicat poder controlar millor quins d'ells són o no il·legals.

La normativa municipal de València diu només poden destinar-se a ús turístic les plantes baixes o els primers pisos, alguna cosa que, clarament, s'incompleix en gran part dels apartaments turístics.

Hi ha zones com la Saïdia que, malgrat estar a l'altre costat del llit, estan registrant un increment d'apartaments turístics important, mentre que unes altres com Benimaclet són menys dels que es podia esperar.