tecnologia i Infància
ADOLESCÈNCIA AMB PANTALLES
Hem de pensar en els nostres fills no com en xiquets, sinó com a joves adolescents. Moltes vegades veiem més majors o adults als fills dels altres, mentre que els nostres propis fills sempre són xiquets.
És necessari reconéixer el seu nou estat perquè ja és bastant difícil per a ells aquesta etapa de la vida, en la qual creuen que tothom els ataca i ningú es deté a comprendre'ls. El món del teu fill abans de l'adolescència no era més que una part del nostre propi món com a pares, mentre que ara són ells els que han de començar a definir el seu propi univers.
L'adolescència és el moment en què els nostres fills comencen a conéixer-se millor a ells mateixos i busquen les diferències respecte a la resta de la seua família.
Aquest procés és necessari per a poder afrontar els durs canvis que s'aveïnen. De fet, és l'única manera de convertir-se en persones autònomes i independents, un procés social i evolutiu pel qual hem passat tots.
L'adolescència, tal com la coneixem en la cultura occidental, és una etapa de l'ésser humà que no es troba present d'igual manera en totes les èpoques o cultures. En algunes civilitzacions africanes la transició de la infantesa a l'adultesa consisteix en ritus d'iniciació després dels quals el xiquet es “converteix” en adult, amb totes les seues responsabilitats i privilegis.
No obstant això, en la societat occidental no existeixen aquests rituals, els nostres xiquets no saben quan deixen de ser-ho, la qual cosa els sumeix en un estat de gran confusió.
Els nostres fills adolescents es poden estar preguntant en aquest mateix moment “soc ja un home o soc un xiquet encara?”. És normal que passen per aquest període, i és part de la nostra labor com a pares fer que siga el més suportable possible.
Per als nostres fills adolescents és la primera vegada en molts àmbits i experiències, i per això se senten insegurs i a vegades els ixen malament les coses. Recordem la primera vegada que ens vam posar al volant d'un cotxe i reconeguem (els que puguen) que vam ser bastant maldestres.
No obstant això hem progressat molt des de llavors amb l'experiència, que és just el que necessiten els nostres fills adolescents per a aprendre les regles del món en què es desemboliquen i anar aclarint la seua posició en ell.
Pensem en la nostra primera vegada d'alguna cosa que era molt complicat: els nostres fills són persones que per primera vegada tenen aqueix cos, que a més va canviant dia a dia; que per primera vegada tenen pensaments i sensacions noves, les quals no sempre comprenen ni controlen… ni tan sols saben posar-los nom; que per primera vegada s'enfronten al seu futur i saben que ha de fer-ho sols.
Són persones que es desperten i, de sobte, descobreixen que totes les opcions estan davant d'elles, que abasten tothom i tota la seua vida, i que s'adonen que no estan preparats per a triar. En aqueix instant de pànic se senten desemparats i no saben què volen, ja que no tenen criteris per a garbellar la immensitat que s'obri davant ells. I el que és pitjor, en la confusió d'aquest impacte perden la noció d'on venen i a on van.
Acaben d'apuntar-se al seu propi futur i a la seua pròpia vida, i els dona vertigen…
Característiques del comportament típic d'un adolescent
Manté una actitud distant i menys afectuosa cap a la seua família.
Vol canviar les normes.
Roman esbalaïsc moltes vegades.
Eludeix les responsabilitats imposades.
Té una actitud negativa cap a les persones, i moltes vegades cap a si mateix.
Li interessen més els amics que la família.
Prenen les seues pròpies decisions seguint els seus criteris, encara que ens disgusten a nosaltres.
Li falta motivació, la qual cosa sol veure's reflectit en els seus resultats acadèmics.
Viu subjecte a grans canvis emocionals, a vegades de forma brusca.
El comportament dels adolescents no és el mateix que coneixíem respecte a quan eren xiquets. Com a punt de partida veiem que l'adolescència es converteix en una etapa de transició els límits de la qual no estan definits. El xiquet arriba a aquest estat i no sap quant temps dura, ni què deu o pot fer encara.
La societat i la família tampoc defineixen aquesta indeterminació, ja que no s'espera el mateix dels xiquets que dels adults, i l'adolescència de hui es troba entre tots dos mons. Als nostres fills el passat ja no els val, perquè consideren que han deixat de ser xiquets… però el camí de la responsabilitat laboral i la independència econòmica encara es veu molt lluny. Què poden fer llavors?
Aquesta transició cap a la maduresa és més llarga i costosa en cada generació pel tipus de societat en la qual vivim. La independència econòmica i l'emancipació es retarden diversos anys perquè actualment l'etapa educativa es prolonga més enllà de la majoria d'edat.
No obstant això, des del punt de vista biològic ja poden exercir activitats sexuals, laborals o funcionals com qualsevol adult. Aquesta situació implica
tindre persones físicament madures que depenen encara de les seues famílies i no tenen responsabilitats importants, l'anomenada paradoxa dels joves en occident: es gaudeix d'una gran llibertat però es tarda a aconseguir la maduresa necessària per a gaudir-la.
Per què és important educar en l’ús de la tecnologia?
Sabem que tenim un problema que hem de resoldre. La qüestió és qui l’ha de resoldre. Les persones adultes ens trobem desbordades per tanta novetat. Mai no havíem tingut tantes pantalles, mai no havíem tingut tants riscos i tantes oportunitats amb la tecnologia a la mà. On aprenem a gestionar la tecnologia?
Domesticar la tecnologia
No es tracta d’aprendre a usar la tecnologia sinó d’aprendre a gestionar el seu ús, com ens afecta en les relacions socials amb la família o les altres persones, com ens afecta a la nostra ment, com afecta als estudis. Domesticar una tecnologia significa portar-la a l’ús diari d’una manera humana on primer estiguen les persones.
Però hem de fugir de concentrar els esforços educatius en els riscos. La disrupció tecnològica és una enorme font d’oportunitats.
APRENDRE ENTRE TOTS
Ens hem d’educar tots i totes perquè ens ha pillat al mateix temps la disrupció tecnològica. És cert que hi ha una escletxa digital i per primera vegada en la història els més menuts sabem més que els més majors en molts aspectes de funcionament de la tecnologia. Però els més majors tenen una experiència vital que aportar. Tots hem d’aprendre i tots podem ensenyar alguna cosa. Cal fugir de la visió exclusivament adulta de pressionar educativament només els més menuts. Les persones adultes i especialment les més majors necessiten de la nostra ajuda.
EL TEMPS COMPTA
La nostra ajuda és l’ajuda de tota la comunitat educativa. Molt prompte més coses passaran a ser «intel·ligents». Les nostres ciutats, els semàfors, els electromèstics, les consultes dels metges. Però és necessària la intel·ligència humana perquè tota eixa tecnologia siga útil per a fer-nos més feliços.
ITINERARIS TECNOLÒGICS I VITALS
Sembla que cada vegada que parlem d’Internet siga per a parlar de problemes i pors. És cert que Internet genera noves problemàtiques però també permet grans oportunitats de creativitat, coneixement i relació social.
Cada etapa de la vida requerix un control d’acord amb l’itinerari de maduració de la persona. Al principi un xiquet pot necessitar mecanismes de control parental. Després una adolescent necessitarà pactar i negociar els usos tecnològics. Un jove haurà d’aprendre a ser autònom i responsable amb la tecnologia i una persona adulta hauria d’aspirar a la llibertat tecnològica.
L'ANONIMAT A INTERNET
L’anonimat és un gran risc. La pantalla permet fingir i mentir amb més facilitat. Això ens ho hem de posar al cap tots i totes. No solament els més menuts. Tanmateix és molt important explicar amb sentit comú que tot allò que no es faria en el món físic no cal fer-ho en l’experiència virtual.
A la butxaca tenim una pantalla que, massa prompte, ens permet d’accedir a tot tipus de continguts i cada etapa de maduració no és igual. És important ensenyar a consumir i llegir pantalles per entendre-les.
UN MÓN D'OPORTUNITATS
Per a les persones adultes els riscos són molt importants però per als més menuts moltes vegades Internet i la pantalla és una oportunitat per divertir-se però també per aprendre, per a relacionar-se. Hem de pensar que ja pràcticament ningú deixa disfrutar del carrer en llibertat als infants i però eixes personetes volen estar en contacte amb les seues amistats, volen jugar i volen experimentar. Faena de tota la comunitat educativa és trobar el punt d’equilibri entre els riscos i les oportunitats.
MÉS POSSIBILITATS QUE MAI
Pensem que mai havíem tingut tantes possibilitats per aprendre una nova llengua, mai havíem tingut tantes possibilitats per parlar amb algú que en sap molt d’un tema estiga on estiga, les xarxes socials ens permeten saber tot de les persones que admirem, Internet permet que una persona regale el seu coneixement al món amb els recursos creative common i open source. Ara podem competir en videojocs amb qualsevol altra persona del món, tenim a l’abast ota la creativitat audiovisual o fins i tot el periodisme ciutadà. Podem escriure i podem llegir, ens podem orientar en llocs ono no hem estat mai.
LA PANTALLA INDIVIDUAL
L’educació és un procés d’acompanyament. Aprenem a caminar, a parlar, a dibuixar, a llegir sempre acompanyats per una persona adulta. En canvi ningú ens acompanya ja en el consum de pantalles. Les persones adultes ens vam criar mirant una pantalla tota la família. Era la televisió. Això tenia moltes implicacions. Els guionistes escrivien pensant en tota la família, els adults podien gestionar si el contingut és adequat o no i podien explicar aquelles qüestions més complexes mirant informatius per exemple.
UNA PANTALLA = UNA BAMBOLLA
Ara totes les persones estem a soles davant el perill. Sempre pensem en els xiquets i les xiquetes però la veritat és que la pantalla individual ens obliga a totes les persones a fer un esforç d’adaptació. Els adults es preocupen per les fake news, les mentides, els rumors, l’odi en les xarxes o el filtre bombolla que són lesconseqúències directes del consum de pantalles individuals que no generen experiència de contrast.
Hem d’aprendre a gestionar els efectes del consum en solitud més enllà fins i tot dels continguts. La tecnologia té efectes sobre el pensament perquè prioritza el pensament extrem per a captar l’atenció. I això té una relació directa amb la pantalla individual.
FILTRES CRÍTICS
Internet posa al nostre abast una enorme quantitat i diversitat de productes audiovisuals. Fins i tot nosaltres mateixa ens hem tornat productores de continguts constantment amb les nostre fotos, àudios i vídeos. Podem personalitzar al màxim els nostres interessos i això ens permet descobrir-ho tot sobre el que volem saber, des d’un tutorial fins a un documental famós.
Però això és també un perill si no aprenem a diferenciar la qualitat de cada emissor de contingut.
Influencers bons i roïns
El millor exemple de tot això és el fenomen influencer. Qualsevol pot convertir-se en emissor de continguts a Internet. Qualsevol pot parlar de qualsevol tema. Internet ha creat un tipus de comunicació audiovisual molt basada en la proximitat i la naturalitat. Moltes persones consideren els seus influencers favorits pràcticament amics o amigues i els segueixen amb devoció. Però no tot el que hi ha Internet és adequat ni de bona qualitat.
De la consola als e-sports
Un dels grans problemes per adaptar-nos al continu canvi tecnològic és la velocitat. Molts pares i mares recorden els videojocs de fa 30 anys i no entenen el que passa als seus fills.
Els videojocs han canviat tant i a tanta velocitat que seria molt important aprendre a compartir pantalla i prendre interés en el contingut dels videojocs. De resoldre problemes i pantalles relativament senzilles hem passat a resoldre problemes complexos en un temps cada vegada més reduït.
Totes les edats juguen
El món dels videojocs genera ja més moviment i atracció que qualsevol altre fenomen audiovisual. Hem de prendre seriosament assumir aquesta evolució. Un altre dels canvis importants en el món del gaming és el salt generacional. No es tracta de xiquets o xiquets jugant que deixen de fer-ho quan creixen. Moltes perssones adultes continuen optant pels videojocs en lloc d’altres possibilitats per a crear el seu entreteniment.
Videojocs de tots els tipus
N’hi ha videojocs de tots els estils imaginables com tipus de llibres pot haver en una biblioteca. A l’agenda dels mitjans només arriben els més famosos o de vegades ni això però la diversitat és infinita. Qualsevol persona podrà trobar el seu racó creatiu de crear una nova història on siga el o la protagonista i puga o no relacionar-se amb altres persones.
El salt als e-sports
Son una minoria els qui arriben com passa en qualsevol altre àmbit competititiu però cada vegada són més, guanyen més i són més admirats socialment. Es tracta dels jugadors i jugadores de e-sports. Els e-sports mouen tanta gent i diners com qualsevol esport de primera línia com ara el bàsquet o el futbol. Atendre aquesta realitat és també important per entendre si un xiquet té un problema o una oportunitat davant.
La intimitat a internet
T’has parat a pensar què és íntim per a tu? El teu nom complet és íntim? La teua filla? Ta casa? El teu cos? La teua orientació sexual? El teu hobby és íntim? La teua ideologia és íntima o privada? El concepte d’intimitat està canviant cotinuament i Internet amb les xarxes socials ha accelerat eixe procés. La delimitació de la intimitat i la privacitat està més allunyada que mai generacionalment. Coses que abans eren impensables ara són habituals. Normal és una paraula poc útil en estos casos.
Què és íntim?
No cal ser tan grandiloqüents com per a parlar d’història però en els últims anys hem vist molts canvis en el concepte d’intimtiat. De fet, el propi periodisme naix questionant el propi concepte d’intimitat. El periodisme trau a la llum allò que altres persones voldrien que no es coneguera. La premsa rosa o social va obrir una enorme bretxa en la intimitat i els famosos se’n van aprofitar. Finalment les xarxes socials ens permeten oferir la nostra intimitat.
L'exposició pública és moda
No passa una setmana sense que alguna actor o model es despulle en una fotografia per a regalar-la als seus followers. També és freqüent oferir escenes quotidianes de la nostra llar a persones desconegudes en qualsevol xarxa social. La pornografia es nodreix de continguts «amateur» pujada pels propis usuaris. Moltíssima gent amaga la seua identitat darrere d’un nick en Twitter. Una influencer oferirà una visió editada del seu viatge a un altre país i parlarà sobre productes que una empresa li ha regalat. Cada dia molts alumnes pugen imatges de la seua aula, companys i de vegades professorat sense permís.
La privacitat es gestiona
Totes les xarxes oferixen la possibilitat de gestionar la privacitat de manera activa. Pensar abans de compartir. Repassar després de compartir. Revisar el temps de compartició i la caducitat del contingut. Revisar amb qui compartim. I esborrar. Són les regles bàsiques de gestió de la privacitat en Internet. Però sobretot és preguntar-se què aporta el meu contingut als altres i si és necessari compartir-lo. Després cal entrar en la configuració de cada xarxa social per a gestionar activament i conscientment el nostre contingut i el nostre públic.
Quan era la televisió el problema
Quan la televisió va esclatar a totes les llars el gran problema era la «caixa tonta». Des d’aleshores pràcticament el consum de continguts audiovisuals en pantalla s’ha mantingut estable en xifres preocupants des del punt de vista cultural però mai considerades patològiques: al voltant de les 4 hores al dia.
La por a la ficció vs realitat
De fet cada vegada que un nou mitjà ha aparegut al llarg de la història ha sorgit el mateix problema per part de les persones més adultes o les generacions dominants.
La televisió és només un exemple però podem sumar el cinema, la ràdio, els diaris i fins i tot les novel·les. Les mares i pares del segle XIX estaven realment preocupades pels efectes que podien tindre les noveles d’aventures, romàtiques o de viatges en el cap dels més joves. No tenim res de nou. Adults preocupats.
Adicció, obsessió o passió?
Dedicar molt de temps a una sola activitat pot ser descrit de moltes maneres. Potser una passió quan és un hobby, potser una obsessió quan desplaça totalment la nostra atenció d’altres coses igualment profitoses i pot arribar a ser una patologia quan afecta a la normalitat de la nostra son, menjar, relacions sexuals i interacció social. Canviar de pantalla, deixar la televisió per a mirar Internet o videojocs no és en sí mateixa el problema. El problema sempre serà l’equilibri entre les responsabilitats, les necessitats i els desitjos. L’equilibri entre l’entreteniment i el pensament.
Accessibiltat total?
Sense cap mena de dubte el que sí que ha canviat definitivament és l'accessibilitat i l’exposició als riscos. Sempre s’ha pogut jugar i apostar però mai era tan fàcil fer-ho com ara. Sempre hem pogut vore porno però mai ha sigut tan fàcil com ara. Sempre hem pogut fer-nos fotografies però mai ha sigut tan fàcil i ràpid com ara. Tot està a un click i això és una gran responsabilitat que cal gestionar amb trellat. Tot és accessible i posa més temptacions al nostre abast. Tot està sempre disponible per a nosaltres. Comprar, mirar, parlar o apostar.
Del control a la llibertat
Les persones passem per diverses etapes al llarg de la vida. En la primera etapa necessitem l’atenció i direcció dels adults en tots els aspectes però poc a poc anem creixent i volem prendre més decisions i ser més lliures, menys dependents. La relació amb la tecnologia sempre ha format part de l’aprenentatge vital però amb l’aparició d’Internet tot ha canviat i és més important que mai prestar-li atenció.
Supervisió
Abans dels dos anys no és recomanable que es miren pantalles de llum blava (televisió, mòbil o tablet) perquè és tòxic per al crexiement del bebé. Després dels dos anys els adults hem de gestionar de manera activa la configuració dels dispositius perquè puguen fer un ús adequat al seu procés de maduració. Hi ha deiverses app de control parental i els propis dispositiustambé en porten incorporats.
Negociació
Però les persones anem creixent i l’adolescència esdevé el període d’experimentació i exploració de la llibertat. És el moment d’abandonar el control i la supervisió i obrir un procés de pacte i contracte tecnològic. És el moment de traure un paper i un boligraf i arribar a compromisos mutus en lús de la tecnologia, assumir deures i responsabilitats per a poder obtindre drets i llibertats.
Acompanyament
Tothom té clar que no es pot regalar una motocicleta de gran cilindrada a una personeta de nou anys el dia de la comunió i després deixar que la faça servir al seu gust i llibertat. En canvi sí que fem això amb mòbils d’alta cilindrda i potència suficient per arribar a tot el planeta. L’edudació és un proces d’acompanyament i comunicació constant. ÉS molt possible que els continguts que consumixen els nostres fills no ens apassionaonen però a ells sí.
Autonomia i llibertat
Parlar, escoltar i negociar és la clau. Després de l’adolescència arribarà la joventut i per a eixe moment ja han de tindre les ferramentes per a gestionar la seua vida vritual, la seua relació amb les màquines. Tot va molt ràpid i segur que ens costa d’entendre les noves modes tecnològiques, els nous usos i els cnavis socials que porten aparellats. És la vida i la història de la humanitat. Això sí hem d’aspirar a ser lliures tecnològicament, a posar la tecnologia al servei de les persones. I no les persones al servei de la tecnologia.
La infància amb internet és diferent
Si estàs llegint aquesta guia és perquè segurament tens un fill o una filla adolescent. Pots pensar que la vostra relació és a vegades confusa, difícil i poc satisfactòria. Potser et sents desorientat, ja que la vostra manera de relacionar-vos ha canviat molt en molt poc temps, i tampoc enteneu què ha pogut passar o si heu fet alguna cosa mal perquè això ocórrega així.
Així ens sentim molts pares i mares d'adolescents. La situació és que després d'anys convivint amb els nostres fills en una relació fluida i gratificant, veiem com en l'adolescència canvien moltes coses: abans eren curiosos i seguien les nostres indicacions sense replicar, mentre que ara poques coses els interessen i estan en contra de quasi tot el que els diem.
Sembla que disminueix la seua confiança en nosaltres, i ens veuen com si fórem uns estranys. Aquest allunyament ens pot provocar desconcert i tristesa, però no hi ha de quina preocupar-se, ja que en aquesta guia facilitarem moltes claus perquè pugueu comprendre aquests canvis que estan ocorrent en la relació amb els nostres fills adolescents.
Però, per què cal parlar també de les TIC? I què vol dir aqueixa paraula?
Anem a pams…
Hem de parlar de les TIC perquè l'allunyament dels adolescents respecte als pares moltes vegades suposa un acostament als seus amics a través d'aquestes mateixes TIC. I les TIC no són una altra cosa que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (telèfon, tablet, ordinador, Internet, blogs, xats, videojocs, etc.), alguna cosa amb el que els adults també estem en continu contacte.
Els adolescents utilitzen aquestes tecnologies perquè són els sistemes de comunicació més ràpids, barats i efectius que podem trobar en els nostres dies, i per a ells estar en contacte amb el seu grup d'iguals és un pilar fonamental de la seua identitat i benestar.
Per a ajudar-los hem de comprendre què són les TIC, com funcionen i quina és la millor forma en què poden usar-les. Sens dubte són les claus per a propiciar l'enteniment comú i descobrir junts un nou horitzó de col·laboració i comunicació familiar. Amb aquesta guia pretenem donar-vos algunes idees, pautes i nocions que puguen ajudar els pares i mares a orientar-se i plantejar-se on estem i on volem arribar al costat d'ells. Això implica acompanyar-los també en el món de les TIC i interessar-nos per com es desemboliquen en elles, aprenent al costat d'ells i supervisant constantment si es desemboliquen utilitzant la prudència i el sentit comú.
Recomanacions d'hores exposició de xiquets en pantalles
Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, el “screen estafe” o temps de pantalles en xiquets són les següents:
0 – 2 anys: Res de pantalles
2 – 5 anys: Entre mitja i una hora al dia 7 – 12 anys: una hora amb un adult davant. Mai en hores de menjars
12 – 15 anys: Una hora i mitja. Molta de cura amb les xarxes socials
+ de 16 anys: Dues hores. Els dormitoris no han de tindre pantalles
El més important és que les pantalles no interferisquen en la vida normal dels xiquets, el temps en família, l'exercici o les hores de son
Recomanacions d'horaris i llocs sense pantalles per a xiquets
La AAP recomana també seguir unes indicacions respecte als llocs i moments en els quals les pantalles no poden estar, és molt important crear rutines des de xicotets, i que aquestes normes es verbalitzen o estiguen visibles clarament per als xiquets de la família.
No usar mòbils o pantalles una hora abans d'anar a dormir
No usar mòbils o tauletes a l'hora de menjar
Marcar un “temps en família” en el qual cap membre de la família els usa (podria ser els caps de setmana al matí, la *hoar abans d'anar al col·legi..
Mentre es fan tasques escolars
Mentre s'està a l'escola
Mentre s'està travessant el carrer
En l’automòbil (excepte en viatges llargs)
No usar mòbils en el cotxet o cadira de passeig
Recomanacions sobre continguts digitals per a xiquets
També dona recomanacions sobre el tipus de contingut. Que els menors no puguen descarregar contingut sense autorització d'un adult, que es busque i contraste informació sobre jocs i aplicacions i que es respecten les edats recomanades d'aquests.
Consum compartit de pantalles.
Mirar junts contingut amb un pare o un adult (promou la interacció i la discussió i aprenen millor de programes i vídeos educatius quan els en al costat d'un adult)
Jugar junts a un videojoc (ajuda als pares a connectar amb els seus fills adolescents, permet una millor idea de com els fills passen el temps)
La importància de la ciutadania digital: Parlar amb els xiquets de l'educació i els bons modals quan s'usen els mitjans de comunicació. De les conseqüències de l'assetjament cibernètic i què fer quan s'és víctima o es reconeix en tercers.
Cal tindre en compte que el menjar veient la televisió, o en defecte d'això mòbil o tauleta augmenta les probabilitats de patir obesitat.
La llum que emeten els dispositius mentre s'estan carregant o en repòs a l'habitació poden afectar la qualitat del somni, es recomana tindre un lloc de la casa (lluny del dormitori) on es carreguen i deixen els dispositius quan no s'estan usant.
Tindre també en compte l'exposició a la publicitat, sempre és més recomanable oferir als xiquets continguts prèviament descarregats, jocs o aplicacions que confiar en el contingut de qualsevol cadena de televisió on no es tenen en compte l'edat o característiques de tots els menors.
L'hora de la realitat
Ara, sabent tot això, anem a la part real, a la que és un germà xicotet que mira la televisió que vehicles elèctrics el major, o a la que tots els seus companys de classe tenen mòbil, o videoconsola i ell se sent exclòs perquè no és així, o la que estem amb una altra família, i aquesta en l'hora de menjar sempre té als xiquets en la televisió o tauleta i no pots evitar que els teus també miren.
Explicar el perquè de les normes, l'avantatges i totes les altres coses positives que sí que té i sobretot l'inculcar bons hàbits des de xicotets és molt important per a no trobar-nos un problema. La gestió que fem els primers 3 o 4 anys d'edat ens ajudarà molt al fet que sàpien i entenguen unes normes bàsiques i els donem eines que els seran de gran utilitat per a la seua educació i desenvolupament com a persones.
Atenció amb les app del mòbil: 10 consells
Segons una enquesta realitzada per la tecnològica valenciana especialitzada en ciberseguretat, el 50 % dels usuaris reconeix no utilitzar cap mesura per a protegir la seua intimitat en l'ús de dispositius tecnològics. Només el 18 % assegura revisar els permisos que sol·liciten les app i únicament el 8,6% tapa la webcam quan no l'està utilitzant.
Una de cada 3 de les persones que utilitzen telèfon intel·ligent o tablet desconeixen que els permisos que donen a les app poden comportar riscos per a la seua intimitat i una de cada sis reconeix que, encara que coneix els perills als quals es pot exposar, els assumeix.
A més, el 40% coneix a algú que ha sigut víctima del robatori d'informació privada com a fotos, vídeos o dades de targetes de crèdit.
Consells en la descàrrega d'aplicacions mòbils
Ací tens un decàleg de recomanacions fonamentals per a descarregar i utilitzar les aplicacions d'una forma segura per a protegir tant la privacitat dels usuaris com per a evitar que els dispositius puguen ser infectats per virus:
1. Ajustar els dispositius en la seua configuració per a no permetre la instal·lació d'aplicacions d'origen desconegut. Aquesta mesura només permetrà la instal·lació d'app provinents de la botiga oficial, cosa que atorga major seguretat pel fet que aquelles que no són oficials poden contindre funcions ocultes, com a virus.
2. Actualització de les aplicacions. Les actualitzacions habitualment responen a millores en el seu sistema de seguretat, per aquest motiu es recomana ajustar el dispositiu perquè aquestes es realitzen de forma automàtica. Perquè no es produïsca un consum exagerat de dades, es pot indicar que aquestes actualitzacions es realitzen únicament quan el mòbil es trobe connectat a una xarxa wi-fi.
3. Revisar periòdicament els permisos concedits a les xarxes socials. Poden fer concessions per a necessitats puntuals i oblidar-ho. Això pot permetre que els seus desenvolupadors estiguen llegint informació en silenci durant anys.
4. Preservar la nostra intimitat. Els permisos més comuns són llegir els nostres arxius (fotos i vídeos), conèixer la nostra ubicació, accedir als missatges i correu electrònic, llegir els nostres contactes i escriure i publicar en el nostre nom en una xarxa social. Per a preservar la nostra intimitat és recomanable accedir a l'àrea d'ajustos del telèfon i eliminar aquelles app i permisos que considerem inadequats.
5. Permisos coherents amb la funció que l'aplicació realitzarà. És normal permetre que Whats app accedisca a la càmera de fotos o a la targeta SD perquè és una eina de missatgeria. No obstant això, si instal·lem una aplicació llanterna no és “normal” que sol·licite el permís per a enviar SMS o realitzar trucades, ja que aquests podrien ser realitzats de forma oculta i elevar considerablement la factura telefònica.
6. Abans d'instal·lar l'app, llegir la llista de permisos sol·licitats.
7. Una vegada instal·lada revisar en “ajustos” els permisos que realment s'han atorgat. És interessant realitzar aquesta comprovació per a assegurar-nos que coincideix amb la informació facilitada abans de la descàrrega.
8. Instal·lar un antivirus. Cada any apareixen noves variants de virus destinats a atacar directament als telèfons mòbils, per aquest motiu és essencial tindre un antivirus que analitze la idoneïtat de les app cada vegada que les descarreguem.
Whatsapp. 10 consells per a usar correctament Whatsapp
Els serveis de missatgeria instantània dominen la comunicació actualment. Són gratis, són immediats, es pot realitzar des de qualsevol part del món, pots compartir text, imatges, vídeo, àudio i damunt pots fer difusió en grup.
Però com tot en aquesta vida, té un costat positiu i un altre perillós. Ho revisarem
1. Sense so els grups.
Els grups són molt divertits i ens permeten compartir les coses amb amics, familiars, coneguts,… però com participen diverses persones, és possible que una altra gent estiga publicant en un moment en el qual tu no aquestes en la conversa. Si li lleves el so de notificació, tu decideixes quan interactues amb els teus grups, no són els grups els que decideixen quan interactuen amb tu
2. Respecta els teus moments
Si aquestes a la dutxa, menjant, veient una pel·lícula,…. Gaudeix del que fas i no et deixes interrompre. Els whatsapp no s'esborren al minut. Acaba la tasca que estigues fent.
3. Compta coses que li interessen a qui li les contes
A ningú ens agrada estar llegint coses que no ens interessen o 180 fotos iguals. Si el que contes és interessant per a qui li ho contes, millor per a tots.
4. Gaudeix de conversar
Les noves tecnologies ens permeten comunicar-nos més i millor. Aprofita l'oportunitat que et brinda whatsapp i aplicacions similars i gaudeix de tindre converses amb els teus amics, família, companys,…
5. Comparteix el que estigues disposat al fet que siga públic
Contar un secret o enviar una foto per a continuació dir que no li ho conte a ningú és obligar a qui li ho contes al fet que respecte tu intimitat més que tu mateix. Si no eres capaç de guardar un secret, no esperes que la resta si ho siga.
6. No spam
Respecta la finalitat del grup i envia els continguts que formen part de l’essència del grup.
7. Si és urgent, no per whatsapp
No, el doble check no significa que el receptor l'haja llegida. Si el que vols és urgent i necessites una resposta immediata, telefona, o ves a sa casa o al seu treball. Si el que necessites assegurar-te que el teu missatge es llig, no utilitzes whatsapp.
8. Primer gaudeix del que fas. Després explica-ho
Si pagues 100 euros per entrar a un concert i te’n passe tot el concert gravant i xatejant estàs fent un mal negoci. Gaudeix de les activitats que fas i després, si t'abelleix, explica-ho.
9. És una eina, no una finalitat.
Whatsapp no és un indicador de popularitat ni de quants amics tens. Utilitza les eines disponibles per a poder comunicar-te quan vulgues i amb qui vulgues, però no et convertisques en esclau del whatsapp.
10. Atreveix-te a apagar el mòbil de tant en tant
De veres. Un cap de setmana sense correu electrònic, ni whatsapp ni publicacions de Facebook ni res senta molt bé al cos de tant en tant. Prova-ho per exemple en els viatges.
Privacitat i seguretat
Hui dia, molts usuaris no són conscients de la quantitat d'informació que es pot anar deixant en Internet a través de serveis com a xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, etc. si no es prenen certes precaucions. Pot ser que en alguns casos la informació no siga per a nosaltres crítica, però què passa en cas contrari? Què podem fer? A continuació resumim una sèrie d'accions o consells que podeu dur a terme amb la fi que salvaguardar i protegir la vostra privacitat en Internet.
Revisa les opcions de privacitat en les teues xarxes socials
Actualment totes les xarxes socials que utilitzes com Facebook, Twitter, Google +, Instagram, etc., disposen d'opcions de configuració de privacitat per a saber:
Qui té accés a les teues fotos
Qui pot vore les teues publicacions
Qui et pot etiquetar
Si vols que les teues publicacions estiguen geolocalitzades.
Valora quins aspectes s'ajusten a les teues necessitats i aplica les configuracions tenint en compte no és recomanable fer públics certs aspectes: informació íntima, dades bancàries, plans per a les vacances, etc.
Atenció amb la informació que comparteixes per Internet
Una vegada que publiques informació en Internet perds el seu control, de tal forma que fins i tot esborrant-la, és possible que algú l'haja poguda capturar podent-la utilitzar en qualsevol moment sense saber perquè fi. Això és especialment important amb les imatges de caràcter sexual. Pensa primera, retalla després i si ho decidixes: envia.
No facilites dades personals en qualsevol pàgina web. Si no et dona confiança una pàgina web, no facilites mai informació que puga comprometre la teua privacitat i seguretat: dades personals, dades bancàries, etc. Assegura't sempre que la web disposa d'un certificat digital vàlid i que la informació que facilites viatja xifrada per la xarxa (sota el protocol segur https).
Revisa els permisos de les aplicacions que instal·les en el teu telèfon i tablet
La inclusió dels dispositius mòbils en les nostres vides és el punt de partida per a la generació d'una infinitat d'aplicacions destinades a oferir i donar multitud de serveis als usuaris. No obstant això, darrere de la gran quantitat d'avantatges que aquestes apps t'ofereixen, has de ser conscient dels permisos que les atorgues perquè pugues fer ús d'elles, ja que a través d'aquests permisos, estàs obrint les portes de la teua privacitat sense ser conscient d'això. Per tant, cada vegada que instal·les una aplicació en qualsevol dispositiu, revisa els permisos que tenen sobre aquest.
Mira el teu rastre digital.
És recomanable que periòdicament comproves quina informació està publicada en Internet sobre tu, d'aquesta forma, podràs prendre les mesures que consideres necessàries en cada cas, per exemple, configurar bé els perfils de xarxes socials, sol·licitar a un lloc web la retirada de certa informació, etc. Com obtindre aquesta informació? Practicant el egosurfing.
Usa el sentit comú
Es tracta possiblement de la mesura més important que has d'adoptar a l'hora de fer un ús segur i responsable d'Internet. Si actues amb sentit comú evitaràs situacions de risc que puguen posar en perill la teua privacitat. Si no comparteixes certes coses en el món offline, per què fer-ho en Internet?
Quant, com i quan ha de jugar el teu fill a videojocs, segons la ciència
La paraula e-sport cada vegada apareix més en els mitjans de comunicació. Es tracta de competicions de videojocs en les quals participa un sol jugador o multijugador. És a dir, el jugador contra la màquina o contra altres jugadors, ja siga en una mateixa localització o a través d'internet, amb un jugador a Singapur i un altre a Albacete, per exemple. Existeixen, de fet, canals de televisió que retransmeten partides de e-sport amb narradors i comentaristes, com si es tractara d'un partit de futbol. És més, ja no és tan cridaner que un club e-sport fitxe un jugador, de tan sols 18 anys, per 200.000 euros a l'any. O que en un torneig es repartisquen premis per valor de 18 milions d'euros. És un negoci pròsper, la qual cosa significa que té el seu públic i que a més pagarà per això.
No obstant això, per als apocalíptics, els videojocs són poc menys que un colorit i lluminós dimoni que anuncia la fi de l'edat d'or. Tant que hi ha vehicles elèctricss que alerten sobre els perills inherents als videojocs, des d'una possible addicció a un augment de la violència. No obstant això, prohibir o evitar que els xiquets juguen amb dispositius electrònics no té cap sentit, com tampoc ho té evitar que, a una determinada edat, els nostres fills tinguen un telèfon mòbil. Al contrari, si el xiquet no participa d'aqueix entreteniment, serà considerat estrany pels altres i en alguns casos serà rebutjat. Els nostres esforços, com a pares i educadors, han de dirigir-se a aconsellar i influir a quins, quant, quan i com juguen. Dit d'una altra manera, hem de ser realistes.
No han de ser l’únic joc. Convé recordar que els videojocs són un tipus més de jocs i que mai han de ser l'única manera de joc del xiquet, ni tan sols al qual dediquen més temps. Des del punt de vista de l'entorn on hem evolucionat com a espècie, el millor joc és el que es produeix en l'exterior, movent-se i en grups de xiquets de diferents edats. El joc és el millor mitjà per a aprendre destresa i habilitats cognitives de tota mena incloses les socials.
El videojoc no és un joc d'atzar, on la sort és el component fonamental. La qüestió que més compta és l'habilitat del jugador per a desenvolupar una estratègia amb la qual superar els reptes que se li presenten. Aquestes habilitats poden ser molt complexes, fins al punt que moltes grans companyies, com BM, han arribat a buscar als seus líders entre els millors jugadors de certs tipus de videojocs
Ens anem a centrar en l'horari, el temps i els tipus de jocs que existeixen.
Quan han de jugar
En general, podem establir dues regles bàsiques:
Quan es va el sol, el cervell, que segueix un ritme circadiari, posa en marxa un mecanisme per a la producció de melatonina, una hormona que afavoreix el somni. La llum blava dels dispositius electrònics pot alterar aquest procés. Per tant, des d'aqueix moment, l'accés, ja siga per a jugar o per a vehicles elèctricsre qualsevol tipus de contingut, ha de fer-se amb filtres de llum blava o activant la manera nit perquè la pantalla es veja amb tons ataronjats i llum més feble.
Havent sopat i en el període previ a anar-se a dormir, no s'ha de jugar, perquè s'estimula el cervell i per tant el cos, la qual cosa va en contra del procés fisiològic del somni. De fet, aqueixa estimulació pot augmentar la producció de l'hormona cortisol, que ens prepara per a l'acció.
Quant han de jugar
Sempre hem de donar preferència al joc a l'aire lliure. Si els xiquets realitzen aquest tipus de jocs amb normalitat, no hauria de preocupar-nos que juguen amb videojocs en altres moments.
De 3 a 12 anys, el recomanable és deixar jugar als xiquets entre una i dues hores màxim al dia, sobretot durant els caps de setmana. Ara bé, a partir d'aqueixa edat el límit dues hores serà certament complicat de mantindre. Per tot això, és necessari posar normes quant a que dies i hores es pot jugar. I no trencar-les.
Per això, una cosa molt important és com aconseguim que els xiquets deixen de jugar. El millor és establir un temps amb anterioritat i assegurar-nos que els nostres fills ho han entés. D'aquesta forma, cal avisar amb uns minuts d'antelació perquè guarden la partida o l'acaben de la millor manera possible. Això sí, una vegada arribat el moment de tallar, cal ser taxatius. És important no titubejar.
A què han de jugar
A l'hora de comprar un videojoc, cal tindre en compte la seua classificació segons el contingut. Igual que les pel·lícules, els videojocs tenen marcada quina és l'edat mínima per a poder jugar-ho. A Espanya se segueix la normativa europea PEGI (Pa European Game Information), que estableix l'edat mínima aconsellable per a cada joc.
Abans dels 3 anys els xiquets no mostren interés pels videojocs, ja que no disposen de les habilitats cognitives suficients. La seua interacció amb ordinadors, tablets i mòbils són per a vehicles elèctricsre contingut de vídeo, com a dibuixos animats, pel·lícules infantils o fins i tot una cosa tan insòlita com contemplar a una xiqueta obrir cinquanta ous sorpresa seguits.
No obstant això, existeixen multitud de jocs adequats per a xiquets a partir de 3 anys. En ells es premia la seua imaginació i habilitat, alhora que poden millorar certes habilitats cognitives en el seu desenvolupament.
La nostra recomanació són jocs on l'objectiu siga construir coses senzilles, identificar animals o desenvolupar habilitats de lecto-escriptura, ja que a aqueixa edat comencen amb aqueix aprenentatge a l'escola. Solen ser, a més, jocs que no necessiten continuïtat, ja que els xiquets a aqueixes edats solen cansar-se i avorrir-se ràpid per la seua capacitat limitada de mantindre l'atenció o elaborar raonaments complexos sobre estratègies del joc. I una cosa molt important: és recomanable que els pares juguen amb els xiquets.
Atés que a partir dels 7 anys els xiquets són més autònoms i amb més habilitats cognitives, els jocs tenen una major més dificultat, la qual cosa exigeix el desenvolupament d'estratègies de major nivell. Per tant, els xiquets ja poden “enganxar-se” amb més facilitat, així que hem d'estar atents als límits de temps.
Existeixen jocs recomanables de construcció, com Minecraft en la seua versió educativa o Lego Worlds. Són jocs molt lliures, on es pot fer qualsevol tipus de construcció, la qual cosa fomenta la imaginació.
També són recomanables jocs de tipus plataforma on un personatge tipus còmic supera reptes en un món imaginari. En aquests jocs compten l'habilitat i la rapidesa més que en els jocs purs d'estratègia. Així mateix, els xiquets ja comencen a utilitzar simuladors esportius tipus FIFA o Fórmula 1, que en el seu nivell fàcil són bastant entretinguts i poden jugar-se en família.
A partir dels 12 anys
A partir dels 12 anys el xiquet ja és capaç de sostindre l'atenció i concentrar-se molt temps, així que pot endinsar-se en jocs d'alt nivell, tant d'habilitat com estratègia. De fet, resulta bastant sorprenent el nivell de destresa que poden desenvolupar en la seua interacció amb la màquina. I també bastant descoratjador per a nosaltres quan juguem amb ells.
Igual que el cinema o la televisió, no són perjudicials per si mateixos, sinó de l'ús que fem d'ells, de la mateixa forma que un ganivet serveix per a tallar la carn o per a atracar gasolineres
Per a aquestes edats destaquen jocs on es poden construir ciutats i manejar recursos, això és, elaborar estratègies més o menys complicades per a prosperar en un món virtual. Aquests jocs poden arribar a tindre nivells de dificultat extraordinaris, on el jugador ha de parar atenció per a mantindre més de cent variables.
Hi ha, així mateix, aventures gràfiques que són divertides i comporten dificultat, com la sèrie de Zelda, on, a part de recórrer mons més o menys imaginaris, cal resoldre enigmes i trobar objectes valuosos, amb lluites adaptades al món infantil. També existeixen jocs de lluita amb violència limitada i en to humorístic, com Overwatch.
Però sens dubte és l'edat dels simuladors esportius, on el rei indiscutible és la sèrie Fifa, tant en versió jugador contra la màquina com jugadors contra altres jugadors. Aquests jocs tenen l'al·licient que poden jugar-se en família o amb altres xiquets. És més, així són molt més divertits.
Amb més de 14 anys
A partir de 14 o 15 anys apareix inevitablement la preferència cap a jocs tipus MMO en línia (Jocs multijugador en línia cooperatius), on s'ajunten jugadors de tot el món amb avatars virtuals en missions que poden arribar a tindre una complexitat molt elevada. Es pot, individual o col·lectivament, fer equips, construir ciutats o lluitar contra els equips rivals...
El problema principal a partir dels 14 anys és que els videojocs poden restar temps a altres activitats, com l'estudi, l'esport o la interacció familiar. En els adolescents és molt més difícil imposar una disciplina, així que el recomanable és, per exemple, oferir alternatives de diversió a l'aire lliure, tant amb amics com dins de la família. És a dir, el xiquet és qui ha de trobar en les activitats alternatives un plaer major que el d'estar enfront d'una pantalla. Aqueixa labor és familiar, escolar i, en general, de l'entorn que envolta al xiquet. I no és fàcil. Exigeix temps i esforç.
El sentit comú, doncs, haurà de prevaldre en la nostra relació amb xiquets i videojocs. No hi ha una altra fórmula
Així mateix, com hem explicat altres vegades, jocs més o menys violents -sovint els que més agraden a partir dels 14 anys- no fan xiquets més violents o produeixen comportaments antisocials. Al contrari, el més freqüent és que un entorn familiar i social inadequat o desestructurat puga provocar que el xiquet es refugie en el videojoc per a evadir-se siga més un efecte que una causa.
La majoria de videojocs són online i poden connectar-se a través d'internet amb altres jugadors. Es pot interactuar amb ells de múltiples maneres. Moltes són beneficioses, perquè serveixen per a jugar en cooperació i així aprendre o desenvolupar estratègies. Unes altres, en canvi, són perjudicials, com retroalimentar-se amb altres jugadors per a jugar més temps, aprendre un llenguatge inapropiat o fins i tot crear una relació que va més enllà del joc amb algú que no se sap qui és. Per tant, hem de vigilar amb qui juga el nostre fill i com ho fa.
Monetització i microtransaccions en els videojogs.
2021Més del 40% de la població mundial juga a videojocs . Però, a més de ser entretinguts, els jocs digitals són un producte. La necessitat d'aconseguir diners dels jugadors és fonamental per al disseny del joc.
Un mètode popular per monetitzar els jocs és mitjançant les microtransaccions. Es tracta de compres dins del joc repetides i sense límit: per exemple, contingut addicional o maneres de facilitar el progrés en el joc. Aquestes transaccions es poden fer amb diners reals o moneda del joc (que es paga amb diners reals).
Les microtransaccions són molt rendibles per a la indústria. A mesura que cada cop són menys els jocs mòbils que opten per un model de compra anticipada única, els jocs gratuïts, que fan la majoria dels seus ingressos mitjançant microtransaccions, estan proliferant. El mercat mundial de jocs mòbils gratuïts es va estimar en 73.800 milions de dòlars EUA (aproximadament 55.400 milions de lliures esterlines) el 2020.
Amb l'incentiu d'impulsar la despesa dels jugadors és una faceta clau del disseny del joc, és important preguntar-se si les microtransaccions s'incorporen als jocs d'una manera que podria ser poc ètica per als jugadors.
Els governs han prestat atenció a les microtransaccions en els jocs digitals. Una forma particular, les "caixes del tresor" (una selecció misteriosa de recompenses aleatòries), ja han estat prohibides o regulades en diversos països a causa dels seus vincles amb els jocs d'atzar. Una gran enquesta , per exemple, va trobar que com més gasten els jugadors en caixes del tresor, més probabilitats tenien de ser jugadors problemàtics.
Actualment, les compres dins del joc no estan subjectes a cap regulació específica al Regne Unit. La regulació existent més rellevant que podria aplicar-se a les microtransaccions és el Reglament de protecció del consumidor contra el comerç deslleial de 2008, l'objectiu del qual és protegir els consumidors mitjançant la prohibició de pràctiques comercials deslleials, enganyoses i agressives.
La regulació es fa més difícil pel fet que realment no sabem prou sobre els tipus de microtransaccions que operen en els jocs digitals i com poden afectar els jugadors que interactuen amb ells.
Vam preguntar als jugadors sobre les seues experiències
Volíem entendre quins tipus de microtransaccions es troben els jugadors. Així, al nostre estudi , vam enquestar 1.104 adults de parla anglesa que van jugar a un o més dels 50 jocs diferents per a mòbils i d'escriptori.
Els vam preguntar amb quines funcions de monetització havien trobat en aquests jocs, que creien que eren injustes, enganyoses o agressives (segons la redacció del Reglament de protecció del consumidor del Regne Unit contra el comerç injust de 2008 ). Vam analitzar les respostes dels participants cercant conceptes repetits a les dades i vam identificar 35 tipus de monetització dins del joc problemàtics, que vam agrupar en huit dominis o temes.
Alguns d'aquests dominis reflecteixen pràctiques que podrien contravenir la normativa de 2008. Per exemple, aspectes de dos dels conceptes, la publicitat depredadora i el producte que no compleix les expectatives, es podrien classificar com a enganyosos. Aquests segments reflecteixen la percepció dels nostres participants que la informació que es presenta sobre una determinada compra dins del joc sovint és incorrecta, incompleta o esbiaixada.
Un altre segment, la moneda del joc, es podria considerar injust, perquè pot fer que les implicacions de les decisions de compra siguen menys clares per als jugadors. Per exemple, dues de les subcategories que vam identificar en aquest domini incloïen la percepció que la moneda del joc dissimula el preu real i que diversos tipus de moneda dins d'un joc causen confusió, per la qual cosa és més difícil calcular el cost real.
Algunes de les subcategories que hem identificat es podrien considerar agressives. Per exemple, la publicitat agressiva (que cau dins del domini de la publicitat depredadora ) es produeix quan els jugadors són molestats perquè facen compres tan sovint que els perjudica el goig del joc.
En resum, és probable que molts tipus de microtransaccions en jocs digitals infringeixquen les normatives de protecció del consumidor.
Alguns segments són més subjectius, però molts jugadors encara els plantejaven com a problemàtics. Per exemple, als jugadors no els agraden tàctiques com pagar per guanyar perquè creen divisió social. "Qualsevol cosa que faça que els oponents pagaran siguin més forts que no pagar és injust", va dir un participant.
Els jugadors també valoren la seua llibertat d'elecció quant a fer una compra. Això s'exemplifica a través del segment anomenat monetització de la qualitat de vida bàsica : quan els elements del joc que els jugadors pensen que haurien de ser centrals per al joc no es poden accedir sense pagament. Com va explicar un participant:
Creació d'un esdeveniment que tinga 20 etapes, 18 de les quals pots complir gratuïtament (només gastant molt del teu temps) i durant les dues últimes hauràs de pagar la moneda del joc per obtenir la recompensa final. Aquesta és una tàctica molt molt furtiva. Fins i tot si se vos avisa a l'inici de l'esdeveniment, encara teniu la sensació que us van robar a la vista.
En última instància, la presència general de microtransaccions va xocar amb les idees dels jugadors sobre com hauria de ser una experiència de joc: l'anomenat "cercle màgic", que està lliure de preocupacions financeres. Com va dir un participant:
Grans jocs arruïnats per la cobdícia, ni tan sols puc pensar com podria costar un article virtual i inexistent gairebé com un cotxe usat. Irònicament o tristament, la mateixa empresa que va fer el meu joc preferit també és la responsable d'haver introduït aquest sistema.
Aquestes qüestions serien més difícils de regular que les característiques més concretes, com ara múltiples tipus de moneda o publicitat agressiva, que podria estar coberta per la protecció del consumidor.
Aleshores, què es pot fer?
Com que la nostra investigació es basa en l'autoinforme, hem de reconèixer que pot estar afectat per biaixos. Es necessita més investigació sobre com les microtransaccions afecten els jugadors i la seva experiència de joc per dissenyar les normatives adequades. Mentrestant, podem oferir suggeriments sobre com les empreses de jocs poden incorporar microtransaccions de manera ètica. Bàsicament, el joc hauria de ser el mateix amb i sense pagament: els jugadors han de conservar la seua elecció.
A més, els desenvolupadors no haurien d'incloure elements del joc dissenyats únicament per aconseguir que els jugadors gasten diners. El valor d'un producte ha de coincidir amb l'import pagat per ell. Si els dissenyadors de jocs treballen amb investigadors i jugadors per monetitzar èticament, podem crear una indústria del joc que funcione per a tothom.