tecnologia i Infància

Hem de pensar en els nostres fills no com en xiquets, sinó com a joves adolescents. Moltes vegades veiem més majors o adults als fills dels altres, mentre que els nostres propis fills sempre són xiquets.

És necessari reconéixer el seu nou estat perquè ja és bastant difícil per a ells aquesta etapa de la vida, en la qual creuen que tothom els ataca i ningú es deté a comprendre'ls. El món del teu fill abans de l'adolescència no era més que una part del nostre propi món com a pares, mentre que ara són ells els que han de començar a definir el seu propi univers.

L'adolescència és el moment en què els nostres fills comencen a conéixer-se millor a ells mateixos i busquen les diferències respecte a la resta de la seua família.

Aquest procés és necessari per a poder afrontar els durs canvis que s'aveïnen. De fet, és l'única manera de convertir-se en persones autònomes i independents, un procés social i evolutiu pel qual hem passat tots.

L'adolescència, tal com la coneixem en la cultura occidental, és una etapa de l'ésser humà que no es troba present d'igual manera en totes les èpoques o cultures. En algunes civilitzacions africanes la transició de la infantesa a l'adultesa consisteix en ritus d'iniciació després dels quals el xiquet es “converteix” en adult, amb totes les seues responsabilitats i privilegis.

No obstant això, en la societat occidental no existeixen aquests rituals, els nostres xiquets no saben quan deixen de ser-ho, la qual cosa els sumeix en un estat de gran confusió.

Els nostres fills adolescents es poden estar preguntant en aquest mateix moment “soc ja un home o soc un xiquet encara?”. És normal que passen per aquest període, i és part de la nostra labor com a pares fer que siga el més suportable possible.

Per als nostres fills adolescents és la primera vegada en molts àmbits i experiències, i per això se senten insegurs i a vegades els ixen malament les coses. Recordem la primera vegada que ens vam posar al volant d'un cotxe i reconeguem (els que puguen) que vam ser bastant maldestres.

No obstant això hem progressat molt des de llavors amb l'experiència, que és just el que necessiten els nostres fills adolescents per a aprendre les regles del món en què es desemboliquen i anar aclarint la seua posició en ell.

Pensem en la nostra primera vegada d'alguna cosa que era molt complicat: els nostres fills són persones que per primera vegada tenen aqueix cos, que a més va canviant dia a dia; que per primera vegada tenen pensaments i sensacions noves, les quals no sempre comprenen ni controlen… ni tan sols saben posar-los nom; que per primera vegada s'enfronten al seu futur i saben que ha de fer-ho sols.

Són persones que es desperten i, de sobte, descobreixen que totes les opcions estan davant d'elles, que abasten tothom i tota la seua vida, i que s'adonen que no estan preparats per a triar. En aqueix instant de pànic se senten desemparats i no saben què volen, ja que no tenen criteris per a garbellar la immensitat que s'obri davant ells. I el que és pitjor, en la confusió d'aquest impacte perden la noció d'on venen i a on van.

Acaben d'apuntar-se al seu propi futur i a la seua pròpia vida, i els dona vertigen…

Característiques del comportament típic d'un adolescent

• Manté una actitud distant i menys afectuosa cap a la seua família.
  

• Vol canviar les normes.
  

• Roman esbalaïsc moltes vegades.
  

• Eludeix les responsabilitats imposades.
  

• Té una actitud negativa cap a les persones, i moltes vegades cap a si mateix.
  

• Li interessen més els amics que la família.
  

• Prenen les seues pròpies decisions seguint els seus criteris, encara que ens disgusten a nosaltres.
  

• Li falta motivació, la qual cosa sol veure's reflectit en els seus resultats acadèmics.
  

• Viu subjecte a grans canvis emocionals, a vegades de forma brusca.
  

El comportament dels adolescents no és el mateix que coneixíem respecte a quan eren xiquets. Com a punt de partida veiem que l'adolescència es converteix en una etapa de transició els límits de la qual no estan definits. El xiquet arriba a aquest estat i no sap quant temps dura, ni què deu o pot fer encara.

La societat i la família tampoc defineixen aquesta indeterminació, ja que no s'espera el mateix dels xiquets que dels adults, i l'adolescència de hui es troba entre tots dos mons. Als nostres fills el passat ja no els val, perquè consideren que han deixat de ser xiquets… però el camí de la responsabilitat laboral i la independència econòmica encara es veu molt lluny. Què poden fer llavors?

Aquesta transició cap a la maduresa és més llarga i costosa en cada generació pel tipus de societat en la qual vivim. La independència econòmica i l'emancipació es retarden diversos anys perquè actualment l'etapa educativa es prolonga més enllà de la majoria d'edat.

No obstant això, des del punt de vista biològic ja poden exercir activitats sexuals, laborals o funcionals com qualsevol adult. Aquesta situació implica

tindre persones físicament madures que depenen encara de les seues famílies i no tenen responsabilitats importants, l'anomenada paradoxa dels joves en occident: es gaudeix d'una gran llibertat però es tarda a aconseguir la maduresa necessària per a gaudir-la.

Si estàs llegint aquesta guia és perquè segurament tens un fill o una filla adolescent. Pots pensar que la vostra relació és a vegades confusa, difícil i poc satisfactòria. Potser et sents desorientat, ja que la vostra manera de relacionar-vos ha canviat molt en molt poc temps, i tampoc enteneu què ha pogut passar o si heu fet alguna cosa mal perquè això ocórrega així.

Així ens sentim molts pares i mares d'adolescents. La situació és que després d'anys convivint amb els nostres fills en una relació fluida i gratificant, veiem com en l'adolescència canvien moltes coses: abans eren curiosos i seguien les nostres indicacions sense replicar, mentre que ara poques coses els interessen i estan en contra de quasi tot el que els diem.

Sembla que disminueix la seua confiança en nosaltres, i ens veuen com si fórem uns estranys. Aquest allunyament ens pot provocar desconcert i tristesa, però no hi ha de quina preocupar-se, ja que en aquesta guia facilitarem moltes claus perquè pugueu comprendre aquests canvis que estan ocorrent en la relació amb els nostres fills adolescents.

Però, per què cal parlar també de les TIC? I què vol dir aqueixa paraula?

Anem a pams…

Hem de parlar de les TIC perquè l'allunyament dels adolescents respecte als pares moltes vegades suposa un acostament als seus amics a través d'aquestes mateixes TIC. I les TIC no són una altra cosa que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (telèfon, tablet, ordinador, Internet, blogs, xats, videojocs, etc.), alguna cosa amb el que els adults també estem en continu contacte.

Els adolescents utilitzen aquestes tecnologies perquè són els sistemes de comunicació més ràpids, barats i efectius que podem trobar en els nostres dies, i per a ells estar en contacte amb el seu grup d'iguals és un pilar fonamental de la seua identitat i benestar.

Per a ajudar-los hem de comprendre què són les TIC, com funcionen i quina és la millor forma en què poden usar-les. Sens dubte són les claus per a propiciar l'enteniment comú i descobrir junts un nou horitzó de col·laboració i comunicació familiar. Amb aquesta guia pretenem donar-vos algunes idees, pautes i nocions que puguen ajudar els pares i mares a orientar-se i plantejar-se on estem i on volem arribar al costat d'ells. Això implica acompanyar-los també en el món de les TIC i interessar-nos per com es desemboliquen en elles, aprenent al costat d'ells i supervisant constantment si es desemboliquen utilitzant la prudència i el sentit comú.

Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, el “screen estafe” o temps de pantalles en xiquets són les següents:

• 0 – 2 anys: Res de pantalles
  

• 2 – 5 anys: Entre mitja i una hora al dia 7 – 12 anys: una hora amb un adult davant. Mai en hores de menjars
  

• 12 – 15 anys: Una hora i mitja. Molta de cura amb les xarxes socials
  

• + de 16 anys: Dues hores. Els dormitoris no han de tindre pantalles
  

El més important és que les pantalles no interferisquen en la vida normal dels xiquets, el temps en família, l'exercici o les hores de son

Recomanacions d'horaris i llocs sense pantalles per a xiquets

La AAP recomana també seguir unes indicacions respecte als llocs i moments en els quals les pantalles no poden estar, és molt important crear rutines des de xicotets, i que aquestes normes es verbalitzen o estiguen visibles clarament per als xiquets de la família.

1. No usar mòbils o pantalles una hora abans d'anar a dormir
   

2. No usar mòbils o tauletes a l'hora de menjar
   

3. Marcar un “temps en família” en el qual cap membre de la família els usa (podria ser els caps de setmana al matí, la *hoar abans d'anar al col·legi..
   

4. Mentre es fan tasques escolars
   

5. Mentre s'està a l'escola
   

6. Mentre s'està travessant el carrer
   

7. En l’automòbil (excepte en viatges llargs)
   

8. No usar mòbils en el cotxet o cadira de passeig
   

Recomanacions sobre continguts digitals per a xiquets

També dona recomanacions sobre el tipus de contingut. Que els menors no puguen descarregar contingut sense autorització d'un adult, que es busque i contraste informació sobre jocs i aplicacions i que es respecten les edats recomanades d'aquests.

Consum compartit de pantalles.

1. Mirar junts contingut amb un pare o un adult (promou la interacció i la discussió i aprenen millor de programes i vídeos educatius quan els en al costat d'un adult)
   

2. Jugar junts a un videojoc (ajuda als pares a connectar amb els seus fills adolescents, permet una millor idea de com els fills passen el temps)
   

La importància de la ciutadania digital: Parlar amb els xiquets de l'educació i els bons modals quan s'usen els mitjans de comunicació. De les conseqüències de l'assetjament cibernètic i què fer quan s'és víctima o es reconeix en tercers.

Cal tindre en compte que el menjar veient la televisió, o en defecte d'això mòbil o tauleta augmenta les probabilitats de patir obesitat.

La llum que emeten els dispositius mentre s'estan carregant o en repòs a l'habitació poden afectar la qualitat del somni, es recomana tindre un lloc de la casa (lluny del dormitori) on es carreguen i deixen els dispositius quan no s'estan usant.

Tindre també en compte l'exposició a la publicitat, sempre és més recomanable oferir als xiquets continguts prèviament descarregats, jocs o aplicacions que confiar en el contingut de qualsevol cadena de televisió on no es tenen en compte l'edat o característiques de tots els menors.

L'hora de la realitat

Ara, sabent tot això, anem a la part real, a la que és un germà xicotet que mira la televisió que vehicles elèctrics el major, o a la que tots els seus companys de classe tenen mòbil, o videoconsola i ell se sent exclòs perquè no és així, o la que estem amb una altra família, i aquesta en l'hora de menjar sempre té als xiquets en la televisió o tauleta i no pots evitar que els teus també miren.

Explicar el perquè de les normes, l'avantatges i totes les altres coses positives que sí que té i sobretot l'inculcar bons hàbits des de xicotets és molt important per a no trobar-nos un problema. La gestió que fem els primers 3 o 4 anys d'edat ens ajudarà molt al fet que sàpien i entenguen unes normes bàsiques i els donem eines que els seran de gran utilitat per a la seua educació i desenvolupament com a persones.

Els serveis de missatgeria instantània dominen la comunicació actualment. Són gratis, són immediats, es pot realitzar des de qualsevol part del món, pots compartir text, imatges, vídeo, àudio i damunt pots fer difusió en grup.

Però com tot en aquesta vida, té un costat positiu i un altre perillós. Ho revisarem

1. Sense so els grups.

Els grups són molt divertits i ens permeten compartir les coses amb amics, familiars, coneguts,… però com participen diverses persones, és possible que una altra gent estiga publicant en un moment en el qual tu no aquestes en la conversa. Si li lleves el so de notificació, tu decideixes quan interactues amb els teus grups, no són els grups els que decideixen quan interactuen amb tu

2. Respecta els teus moments

Si aquestes a la dutxa, menjant, veient una pel·lícula,…. Gaudeix del que fas i no et deixes interrompre. Els whatsapp no s'esborren al minut. Acaba la tasca que estigues fent.

3. Compta coses que li interessen a qui li les contes

A ningú ens agrada estar llegint coses que no ens interessen o 180 fotos iguals. Si el que contes és interessant per a qui li ho contes, millor per a tots.

4. Gaudeix de conversar

Les noves tecnologies ens permeten comunicar-nos més i millor. Aprofita l'oportunitat que et brinda whatsapp i aplicacions similars i gaudeix de tindre converses amb els teus amics, família, companys,…

5. Comparteix el que estigues disposat al fet que siga públic

Contar un secret o enviar una foto per a continuació dir que no li ho conte a ningú és obligar a qui li ho contes al fet que respecte tu intimitat més que tu mateix. Si no eres capaç de guardar un secret, no esperes que la resta si ho siga.

6. No spam

Respecta la finalitat del grup i envia els continguts que formen part de l’essència del grup.

7. Si és urgent, no per whatsapp

No, el doble check no significa que el receptor l'haja llegida. Si el que vols és urgent i necessites una resposta immediata, telefona, o ves a sa casa o al seu treball. Si el que necessites assegurar-te que el teu missatge es llig, no utilitzes whatsapp.

8. Primer gaudeix del que fas. Després explica-ho

Si pagues 100 euros per entrar a un concert i te’n passe tot el concert gravant i xatejant estàs fent un mal negoci. Gaudeix de les activitats que fas i després, si t'abelleix, explica-ho.

9. És una eina, no una finalitat.

Whatsapp no és un indicador de popularitat ni de quants amics tens. Utilitza les eines disponibles per a poder comunicar-te quan vulgues i amb qui vulgues, però no et convertisques en esclau del whatsapp.

10. Atreveix-te a apagar el mòbil de tant en tant

De veres. Un cap de setmana sense correu electrònic, ni whatsapp ni publicacions de Facebook ni res senta molt bé al cos de tant en tant. Prova-ho per exemple en els viatges.

La paraula e-sport cada vegada apareix més en els mitjans de comunicació. Es tracta de competicions de videojocs en les quals participa un sol jugador o multijugador. És a dir, el jugador contra la màquina o contra altres jugadors, ja siga en una mateixa localització o a través d'internet, amb un jugador a Singapur i un altre a Albacete, per exemple. Existeixen, de fet, canals de televisió que retransmeten partides de e-sport amb narradors i comentaristes, com si es tractara d'un partit de futbol. És més, ja no és tan cridaner que un club e-sport fitxe un jugador, de tan sols 18 anys, per 200.000 euros a l'any. O que en un torneig es repartisquen premis per valor de 18 milions d'euros. És un negoci pròsper, la qual cosa significa que té el seu públic i que a més pagarà per això.

No obstant això, per als apocalíptics, els videojocs són poc menys que un colorit i lluminós dimoni que anuncia la fi de l'edat d'or. Tant que hi ha vehicles elèctricss que alerten sobre els perills inherents als videojocs, des d'una possible addicció a un augment de la violència. No obstant això, prohibir o evitar que els xiquets juguen amb dispositius electrònics no té cap sentit, com tampoc ho té evitar que, a una determinada edat, els nostres fills tinguen un telèfon mòbil. Al contrari, si el xiquet no participa d'aqueix entreteniment, serà considerat estrany pels altres i en alguns casos serà rebutjat. Els nostres esforços, com a pares i educadors, han de dirigir-se a aconsellar i influir a quins, quant, quan i com juguen. Dit d'una altra manera, hem de ser realistes.

No han de ser l’únic joc. Convé recordar que els videojocs són un tipus més de jocs i que mai han de ser l'única manera de joc del xiquet, ni tan sols al qual dediquen més temps. Des del punt de vista de l'entorn on hem evolucionat com a espècie, el millor joc és el que es produeix en l'exterior, movent-se i en grups de xiquets de diferents edats. El joc és el millor mitjà per a aprendre destresa i habilitats cognitives de tota mena incloses les socials.

El videojoc no és un joc d'atzar, on la sort és el component fonamental. La qüestió que més compta és l'habilitat del jugador per a desenvolupar una estratègia amb la qual superar els reptes que se li presenten. Aquestes habilitats poden ser molt complexes, fins al punt que moltes grans companyies, com BM, han arribat a buscar als seus líders entre els millors jugadors de certs tipus de videojocs

Ens anem a centrar en l'horari, el temps i els tipus de jocs que existeixen.

Quan han de jugar

En general, podem establir dues regles bàsiques:

Quan es va el sol, el cervell, que segueix un ritme circadiari, posa en marxa un mecanisme per a la producció de melatonina, una hormona que afavoreix el somni. La llum blava dels dispositius electrònics pot alterar aquest procés. Per tant, des d'aqueix moment, l'accés, ja siga per a jugar o per a vehicles elèctricsre qualsevol tipus de contingut, ha de fer-se amb filtres de llum blava o activant la manera nit perquè la pantalla es veja amb tons ataronjats i llum més feble.

Havent sopat i en el període previ a anar-se a dormir, no s'ha de jugar, perquè s'estimula el cervell i per tant el cos, la qual cosa va en contra del procés fisiològic del somni. De fet, aqueixa estimulació pot augmentar la producció de l'hormona cortisol, que ens prepara per a l'acció.

Quant han de jugar

Sempre hem de donar preferència al joc a l'aire lliure. Si els xiquets realitzen aquest tipus de jocs amb normalitat, no hauria de preocupar-nos que juguen amb videojocs en altres moments.

De 3 a 12 anys, el recomanable és deixar jugar als xiquets entre una i dues hores màxim al dia, sobretot durant els caps de setmana. Ara bé, a partir d'aqueixa edat el límit dues hores serà certament complicat de mantindre. Per tot això, és necessari posar normes quant a que dies i hores es pot jugar. I no trencar-les.

Per això, una cosa molt important és com aconseguim que els xiquets deixen de jugar. El millor és establir un temps amb anterioritat i assegurar-nos que els nostres fills ho han entés. D'aquesta forma, cal avisar amb uns minuts d'antelació perquè guarden la partida o l'acaben de la millor manera possible. Això sí, una vegada arribat el moment de tallar, cal ser taxatius. És important no titubejar.

A què han de jugar

A l'hora de comprar un videojoc, cal tindre en compte la seua classificació segons el contingut. Igual que les pel·lícules, els videojocs tenen marcada quina és l'edat mínima per a poder jugar-ho. A Espanya se segueix la normativa europea PEGI (Pa European Game Information), que estableix l'edat mínima aconsellable per a cada joc.

Abans dels 3 anys els xiquets no mostren interés pels videojocs, ja que no disposen de les habilitats cognitives suficients. La seua interacció amb ordinadors, tablets i mòbils són per a vehicles elèctricsre contingut de vídeo, com a dibuixos animats, pel·lícules infantils o fins i tot una cosa tan insòlita com contemplar a una xiqueta obrir cinquanta ous sorpresa seguits.

No obstant això, existeixen multitud de jocs adequats per a xiquets a partir de 3 anys. En ells es premia la seua imaginació i habilitat, alhora que poden millorar certes habilitats cognitives en el seu desenvolupament.

La nostra recomanació són jocs on l'objectiu siga construir coses senzilles, identificar animals o desenvolupar habilitats de lecto-escriptura, ja que a aqueixa edat comencen amb aqueix aprenentatge a l'escola. Solen ser, a més, jocs que no necessiten continuïtat, ja que els xiquets a aqueixes edats solen cansar-se i avorrir-se ràpid per la seua capacitat limitada de mantindre l'atenció o elaborar raonaments complexos sobre estratègies del joc. I una cosa molt important: és recomanable que els pares juguen amb els xiquets.

Atés que a partir dels 7 anys els xiquets són més autònoms i amb més habilitats cognitives, els jocs tenen una major més dificultat, la qual cosa exigeix el desenvolupament d'estratègies de major nivell. Per tant, els xiquets ja poden “enganxar-se” amb més facilitat, així que hem d'estar atents als límits de temps.

Existeixen jocs recomanables de construcció, com Minecraft en la seua versió educativa o Lego Worlds. Són jocs molt lliures, on es pot fer qualsevol tipus de construcció, la qual cosa fomenta la imaginació.

També són recomanables jocs de tipus plataforma on un personatge tipus còmic supera reptes en un món imaginari. En aquests jocs compten l'habilitat i la rapidesa més que en els jocs purs d'estratègia. Així mateix, els xiquets ja comencen a utilitzar simuladors esportius tipus FIFA o Fórmula 1, que en el seu nivell fàcil són bastant entretinguts i poden jugar-se en família.

A partir dels 12 anys

A partir dels 12 anys el xiquet ja és capaç de sostindre l'atenció i concentrar-se molt temps, així que pot endinsar-se en jocs d'alt nivell, tant d'habilitat com estratègia. De fet, resulta bastant sorprenent el nivell de destresa que poden desenvolupar en la seua interacció amb la màquina. I també bastant descoratjador per a nosaltres quan juguem amb ells.

Igual que el cinema o la televisió, no són perjudicials per si mateixos, sinó de l'ús que fem d'ells, de la mateixa forma que un ganivet serveix per a tallar la carn o per a atracar gasolineres

Per a aquestes edats destaquen jocs on es poden construir ciutats i manejar recursos, això és, elaborar estratègies més o menys complicades per a prosperar en un món virtual. Aquests jocs poden arribar a tindre nivells de dificultat extraordinaris, on el jugador ha de parar atenció per a mantindre més de cent variables.

Hi ha, així mateix, aventures gràfiques que són divertides i comporten dificultat, com la sèrie de Zelda, on, a part de recórrer mons més o menys imaginaris, cal resoldre enigmes i trobar objectes valuosos, amb lluites adaptades al món infantil. També existeixen jocs de lluita amb violència limitada i en to humorístic, com Overwatch.

Però sens dubte és l'edat dels simuladors esportius, on el rei indiscutible és la sèrie Fifa, tant en versió jugador contra la màquina com jugadors contra altres jugadors. Aquests jocs tenen l'al·licient que poden jugar-se en família o amb altres xiquets. És més, així són molt més divertits.

Amb més de 14 anys

A partir de 14 o 15 anys apareix inevitablement la preferència cap a jocs tipus MMO en línia (Jocs multijugador en línia cooperatius), on s'ajunten jugadors de tot el món amb avatars virtuals en missions que poden arribar a tindre una complexitat molt elevada. Es pot, individual o col·lectivament, fer equips, construir ciutats o lluitar contra els equips rivals...

El problema principal a partir dels 14 anys és que els videojocs poden restar temps a altres activitats, com l'estudi, l'esport o la interacció familiar. En els adolescents és molt més difícil imposar una disciplina, així que el recomanable és, per exemple, oferir alternatives de diversió a l'aire lliure, tant amb amics com dins de la família. És a dir, el xiquet és qui ha de trobar en les activitats alternatives un plaer major que el d'estar enfront d'una pantalla. Aqueixa labor és familiar, escolar i, en general, de l'entorn que envolta al xiquet. I no és fàcil. Exigeix temps i esforç.

El sentit comú, doncs, haurà de prevaldre en la nostra relació amb xiquets i videojocs. No hi ha una altra fórmula

Així mateix, com hem explicat altres vegades, jocs més o menys violents -sovint els que més agraden a partir dels 14 anys- no fan xiquets més violents o produeixen comportaments antisocials. Al contrari, el més freqüent és que un entorn familiar i social inadequat o desestructurat puga provocar que el xiquet es refugie en el videojoc per a evadir-se siga més un efecte que una causa.

La majoria de videojocs són online i poden connectar-se a través d'internet amb altres jugadors. Es pot interactuar amb ells de múltiples maneres. Moltes són beneficioses, perquè serveixen per a jugar en cooperació i així aprendre o desenvolupar estratègies. Unes altres, en canvi, són perjudicials, com retroalimentar-se amb altres jugadors per a jugar més temps, aprendre un llenguatge inapropiat o fins i tot crear una relació que va més enllà del joc amb algú que no se sap qui és. Per tant, hem de vigilar amb qui juga el nostre fill i com ho fa.