Dieta Mediàtica

Dieta mediàtica

La tele ha deixat de ser la reina de la casa però encara mana...

No hi ha dubte: la televisió és, en moltes llars, una mica més que un simple electrodomèstic. Els experts no es cansen de repetir que no cal abusar de les hores de televisió, i això és molt més important en el cas dels xiquets: fomenta la incomunicació i el sedentarisme, i la contínua exposició al bombardeig publicitari estimula el desig i la necessitat de consumir.

Per això, les associacions pediàtriques recomanen que els xiquets menors de 2 anys no vegen la televisió, i que els majors d'aquesta edat no ho facen més de dues hores diàries.

A més, s'estima que en consumir televisió, també consumeixen unes quantitats indecents de publicitats (9.000 campanyes a l'any) això podria tindre forta connexió amb l'obesitat infantil, en existir evidències que aquells que vehicles elèctricsen molta estona la televisió (i, per tant, publicitat) consumeixen més aliments amb altes quantitats energètiques.

És clar que no tot és dolent, i que si utilitzem la televisió amb cap, aquesta pot ser un instrument de consum molt útil.

Ací tens alguns consells per a donar bon exemple als fills i usar la televisió d'una forma més responsable:

1. No cal tindre la televisió encesa tot el dia: es posa per a vehicles elèctrics el programa triat i en finalitzar s'apaga.
   

2. No usar-la sempre com a recurs d'evasió o entreteniment, ni com a cangur.
   

3. No ha d'haver-hi televisió a l'habitació dels xiquets.
   

4. No ajorneu altres tasques per vehicles elèctricsre la televisió.
   

5. Influir als xiquets perquè siguen capaços de trobar per si mateixos altres maneres de distraure's.
   

6. Evitar la teleporqueria i els programes violents.
   

7. Acostumar als xiquets a demanar permís per a encendre la tele i canviar de canal.
   

8. Apagar-la en els menjars.
   

9. Usar la televisió com a activitat compartida que puga donar lloc a jocs, explicacions, cançons… Si la veiem junts podem parlar sobre això i l'experiència serà més enriquidora. Per exemple, davant una escena violenta podem expressar el nostre desacord.
   

10. Assegurar-nos que la tele no lleva hores de son.
    
    

El consum infantil televisiu: de la televisió d'un sol canal a les plataformes.

Els xiquets valencians ocupen els primers llocs dels rànquings de temps dedicat a mirar la televisió a Europa. I no parlem només de televisió tradicional sinó de continguts sota demanda visualitzats en diferents dispositius. Ser un exemple, limitar el temps i oferir només continguts de qualitat entre les recomanacions dels experts per a uns hàbits saludables.

Ha canviat l'entorn en el qual es desenvolupa la infància. De la televisió en blanc i negre amb un sol canal a tota una bateria de continguts a la carta, en tot just 60 anys. En aquest temps la tecnologia ha suposat un canvi enorme en els nostres hàbits, en el nostre dia a dia i en el nostre oci. També en el dels més menuts: juguen menys, tenen una vida més sedentària i, en alguns casos, segons estudis recents, la tecnologia fins i tot pot afectar el seu desenvolupament intel·lectual.

La irrupció de plataformes ofereixen noves possibilitats d'entreteniment per als xiquets i per a les seues famílies. Cada vegada és més fàcil accedir a un major nombre de continguts a través de tots els dispositius actuals: televisió, tauleta i mòbil. Continguts que cada vegada gaudeixen d'una major qualitat i disponibilitat.

El factor principal que més destaca en el canvi del consum televisiu en les últimes dècades és el dispositiu a través del qual es visiona. L’etapa actual de l’evolució televisiva està centrada en el “com” es consumeix. A diferència de dècades anteriors on només hi havia un aparell de televisió i amb ella tota la seua programació en obert, el que consumim ara són continguts televisius, que s'adapten a les plataformes digitals disponibles en les diferents pantalles, explica.

Un estudi realitzat en 2017 sobre els hàbits televisius en 13 països revelava que a Espanya quasi el 50% del consum de continguts audiovisuals serà sota demanda en 2020; sent el mòbil el dispositiu més utilitzat, amb un 20% del total.

La televisió sota demanda suposa la democratització dels continguts: l'usuari tria què, quan, on i com. Aquest tipus de contingut permet visionar els continguts no quan els programadors dels canals de televisió decideixen sinó quan l'espectador decidisca.

Quins avantatges té aquest avanç respecte a la televisió tradicional?

Els avantatges se situen entorn de l'ús i aprofitament del temps, que és un dels actius valorats cada vegada més pels pares i mares de hui, i per la societat en general. Afig que a més de poder visionar en temps real o en diferit, la família pot gaudir de continguts exclusius creats per a ells; a més de disposar de la selecció dels programes, tenim l'oportunitat de triar els continguts per als més menuts i d'ensenyar-los a informar-se abans de consumir tot el que sale en les pantalles.

Això sí, cal advertir que no tots els programes creats per a xiquets i joves són recomanables, per la qual cosa el contingut sota demanda hauria d'oferir una completa informació sobre els continguts.

Quins són els desavantatge? Visionar continguts -principalment episodis de sèries- els uns després dels altres fa que l'espectador perda el sentit del temps i es concentre en el desenvolupament de la ficció o dels esdeveniments esportius sense adonar-se de les hores.

En el pla tècnic és un desavantatge el requisit de comptar amb connexió a internet si no es té descodificador perquè no totes les societats compten amb bon accés a la xarxa.

Bons hàbits televisius

Davant la irrupció d'aquesta nova manera de consumir continguts televisius, són molts els experts que consideren que perquè aqueix consum no siga alguna cosa negativa s'han de seguir algunes recomanacions quant a temps, moments del dia, continguts i dispositius. Entre les recomanacions destaca que l'ideal és no exposar als menors de dos anys a les pantalles i en què per als més majors, es crearen zones en la llar lliures de pantalles, a més de limitar la seua exposició total combinada a un màxim d'una o dues hores, sempre que el contingut siga de qualitat i adequat a la seua edat.

Alguns estudis afirmen que la son de xiquets i adults s'altera quan ens exposem a televisió, a tauletes o a mòbils abans de dormir, per la qual cosa l'ideal seria no vehicles elèctricsre la televisió ni cap altre dispositiu just abans de dormir. També es recomana no tindre a l'habitació destinada al descans cap mena de pantalla, de manera que siga únicament un espai per al descans.

En una societat en la qual abunden les anomenades fake news o notícies falses i en les quals el món del mòbil i el videojoc ens han portat a normalitzar el temps que passen els xiquets enfront de les pantalles, és fonamental l'educació en mitjans perquè es convertisquen en espectadors crítics.

Un consum saludable passa per tindre consciència que som un model per als fills també en aquest sentit, i convé fer-se la pregunta quin tipus d'espectador soc? I, per descomptat, conèixer el què vehicles elèctricsen els xiquets i quin temps empren. Això no és tasca fàcil però convé estar atent a aqueixos continguts perquè pot traure'ls profit en família. El diàleg en aquest sentit sempre és positiu, conversar per exemple sobre com resolen els problemes els personatges i quina opinió s'està formant el xiquet. El control del temps és un altre dels factors fonamentals posat que tot en excés és negatiu. Jugar a apagar les pantalles hauria d'estar vinculat no amb els plors ni la frustració, sinó amb l'experiència de prendre decisions per a fer coses diferents, gaudir del temps aprenent de llibres, fent esport o compartint cara a cara amb família i amics.

Entenem per pantalles tant televisors, com a tauletes, mòbils o ordinadors.

També cal tindre en compte que si un xiquet ha de dormir entre 9-12 hores (segons la seua edat), i va a escola 8 al dia, en les hores que queden cal buscar buit per a la higiene personal, el menjar, activitat física, deures (si hi ha) i temps en família per a parlar i compartir. Així que el temps de pantalles deuria sempre estar supeditat a la resta de tasques i obligacions i mai llevar hores de somni o exercici físic.

La nostra recomanació com Acicom és crear un Pla d'ús mediàtic, personalitzat per a cada família i sobretot compartir-ho amb tots els cuidadors (en cas que els xiquets estiguen a cura d'avis o cangurs) i emfatitzar en què aqueix pla és personalitzat per a la vostra família, i pot ser que altres famílies el tinguen diferent, això no vol dir que el seu haja de canviar.

Els espanyols consumeixen més mitjans i entreteniment que mai a través d'Internet

Segons un estudi de la consultora GfK, el consum digital a Espanya ha augmentat fins i tot en època estiuenca, superant els nivells del període previ a la irrupció del Covid-19.

En un any tan atípic com 2020, marcat per un esdeveniment sense precedents com és la pandèmia del Covid-19, el consum digital ha experimentat importants canvis. De fet, ha eixit reforçat: els espanyols es connecten més a Internet que mai. Així ho demostren les dades de l'estudi Escenari Digital Post-Covid, que analitza per part de de GfK España l'evolució del consum digital a Espanya durant 2020 i les tendències del consum digital per als pròxims mesos.

El confinament va contribuir al fet que els usuaris invertiren molt més temps en Internet, concretament un 25% més que abans de la pandèmia. Però ara, en plena convivència amb el virus en la nova normalitat, els espanyols continuen sent usuaris molt actius d'Internet, passant 169 minuts diaris, la qual cosa suposa quasi un 3% més respecte a inicis d'any. Ni tan sols els mesos d'estiu, període en el qual sol caure el temps de connexió en Internet, ha impedit que el consum cresca, un increment que es preveu molt superior en aquests pròxims mesos.

GfK porta treballant més de cinc anys en el desenvolupament d'una solució de mesurament d'audiències digitals capaç de mesurar el consum multidispositiu mitjançant la tecnologia single source i d'atendre les necessitats d'aquest complex i ric escenari.

L'alta permanència en la llar que ha marcat 2020 té una incidència molt clara en els interessos digitals dels espanyols. De fet, el consumidor cada vegada es preocupa més de fer de la seua llar un espai confortable, en el qual poder passar més temps. Aquesta tendència en màrqueting se la coneix com cocooning, que està arribant a cotes mai vistes abans gràcies al consum digital.

Per això, els espanyols consumeixen més mitjans i entreteniment que mai (un creixement del 26% durant l'estat d'alarma i del 3% en la nova normalitat, respecte a la normalitat) i també més televisió, però no de la forma tradicional. Estem davant un mitjà cada vegada més digitalitzat i protagonitzat per les plataformes de VOD (vídeo on demand) com Netflix, HBO i Amazon Prevalga, que salen reforçades del confinament.

De la mateixa forma, l'interés en la categoria Llar i Decoració creix un 10% en la nova normalitat i les plataformes de Delivery (com Glovo, Just Eat i Deliveroo, entre altres) augmenten en un 17% la seua xifra d'usuaris únics.

No obstant això, els usuaris també busquen prolongar les seues experiències fora de la llar, ja siga coneixent gent nova (ara les plataformes de Dating s'utilitzen un 9% que en la vella normalitat) i preocupant-se per l'aspecte físic (consumim un 5% més de continguts de Moda).

Noves formes de comunicació

Un altre aspecte essencial que ha marcat 2020 i que influeix directament en les relacions socials és la consolidació d'una nova forma de comunicació: les videollamadas. Els espanyols van dedicar el doble de temps a aquesta activitat durant el confinament, uns 66 minuts diaris, amb grans protagonistes com a Zoom i Microsoft Teams.

Però la veritat és que aquesta via de comunicació ha arribat per a quedar-se i segueix molt present en la nova normalitat, en la qual invertim 50 minuts al dia (un 43% més) i en la qual s'han guanyat 800.000 usuaris diaris respecte a abans de la pandèmia.

D'altra banda, una part fonamental del consum digital és l'e-commerce, al qual la pandèmia ha reforçat i que ha establit noves experiències de consum. Més enllà de la fidelització de les persones que ja compraven en línia, el cridaner és la inclusió de nous actors a l'escenari e-commerce: més del 10% dels compradors en línia ho van fer per primera vegada durant el confinament. Que romandran en la nova normalitat

A més, el mercat es diversifica i 4 de cada 10 compradors van adquirir productes en botigues en línia en les quals no ho havien fet abans. Però malgrat les cada vegada més diverses opcions de compra, els grans players com Amazon i AliExpress continuen copant un gran espai entre els consumidors i han vist créixer les seues vendes gràcies al confinament que continua en la nova normalitat.

L'èxit dels gegants de l'e-commerce es deu en part al canvi de les prioritats de compra dels consumidors. I és que, mentre que en l'estat d'alarma van prevaldre les compres búnquer, és a dir, de productes de primera necessitat com a alimentació (37%), higiene (38%) i farmàcia (25%), a mesura que va anar avançant la desescalada van adquirir més rellevància les compres hedonistes com a moda (40%), menjar a domicili (25%) i decoració (23%).

Cap a un coneixement 360 del consumidor

En definitiva, els hàbits del consumidor digital, així com les seues inquietuds i preferències, són canviants. Això suposa un repte per a la indústria digital: construir una radiografia precisa que tinga en compte totes les casuístiques que conflueixen i determinen aquest consum.

No obstant això, també es tracta d'una oportunitat per a tots els actors del sector, des de les agències i suports fins als anunciants, d'obtindre un coneixement molt més complet i valuós sobre el consumidor a través de nous sistemes i desenvolupaments tecnològics de mesurament i anàlisi d'audiències i consums digitals.