La verificació de la responsabilitat com a eina dels consumidors

La idea central de la nostra campanya divulgativa és la necessitat de que les associacions de consum actuem com a verificadors del sistema de Responsabilitat Social Empresarial com a un element legitimador i participant. De la mateixa manera que la informació com a mercaderia està rebent processos de fact checking per a determinar la seua quantitat, qualitat, densitat i profunditat de la informació subministrada. Perquè això siga possible és necessari que la informació estiga disponible, accessible, verificable i constratable. A més cal vigilar de quina manera es publicita la Responsabilitat Social per a no fer rentats de cara exclusivament sinó tindre efectes beneficiosos sobre la societat. Les associacions de consumidors haurien de ser els elements centrals en este engranatge de diferenciar entre les empreses que realment creuen en la responsabilitat social i les que intenten aparentar ser responsables. La verificació en responsabilitat social té actualment instruments suficients per a poder fer-se però les associacions de consumidors no tenen formació o mitjans per a poder dur-los a termini. Seria interessant almenys dissenyar algunes experiències pilot de verificació de Responsabilitat Social per a fer vore la utilitat de la verificació més enllà de la tasca periodística. Hi ha un treball d'extracció de dades, tractament de dades, contrast i interpretació narrativa que poden donar cabuda a perfils professionals diferents. El futur del moviment ciutadà és instal·lar-se en un espai actualment buit entre l'espai públic i privat fent de cadena de transmissió dels valors de cooperació, convivència, coherència, lleialtat i confiança que són la base del progrés.

Amb l'entrada en l'era del Big Data la quantitat de dades disponibles es multiplicarà però també les eines per a gestionar-les amb la informàtica quàntica. L'accessibilitat tecnològica, però, està determinada per la formació en les noves eines. Una questió que tractem des d'ACICOM en un altre apartat i que les associacions de consumidors hem de prendre molt seriosament i començar com més prompte millor.

Consum responsable i verificació informativa

En la segona dècada del segle XX es comença a fomentar el consum massiu de productes, apareixen en el mercat productes que ja no eren de primera necessitat. El màrqueting, la publicitat i els seus efectes en els consumidors perquè pensaren que si consumien aqueixos productes, s'elevaria el seu “estatus social”, van ser el factor determinant de l'inici del que, posteriorment, i en dècades posteriors del segle XX s'ha conegut en la societat global actual, com el “consumisme”.

I a la fi del segle XX, amb desenllaç en el segle XXI es produeix el crak econòmic en el qual estem immersos, on les empreses que ja havien començat a reflexionar sobre com aconseguir resultats econòmics de manera diferent, convergeixen cap a la RSE, punt de trobada amb la societat civil i les seues organitzacions.

Què és el consum responsable?

Per consum responsable s'entén la “elecció dels productes no sols sobre la base de la relació qualitat/preu, sinó també a la que s'estableix a conseqüència de la qualitat social dels productes mateixos i a la conducta de les empreses que ens els ofereixen”.

Aquesta afirmació està basada en dos arguments fonamentals:

Que darrere dels productes de consum existeixen problemes d'abast planetari de naturalesa social, política i ambiental.
Que els consumidors (sempre que disposen d'informació) poden induir a modificacions en les conductes de les empreses, mitjançant l'elecció en la seua compra, contribuint d'aquesta manera a fer del consum, un motor de justícia social i equilibri ambiental. Els consumidors són l'última baula del sistema econòmic. Les seues decisions i la manera de consumir, suposen una influència decisiva que pot orientar a les empreses a l'hora de definir les seues estratègies i de plantejar-se els seus principis. La suma de la responsabilitat i el poder dels consumidors pot i deu produir impactes positius per a tota la societat.

L'avanç de les societats ha implicat una complexitat creixent en les relacions entre els individus a nivell comercial. En l'antiga organització social, les relacions entre comprador i venedor, eren senzilles, però l'avanç d'aquestes i l'entrada en l'era tecnològica ha fet que hui dia un ciutadà valencià puga comprar, per exemple, a través d'Internet, un producte fabricat a la Xina a una empresa radicada a Itàlia que distribueix el producte a través d'una empresa de logística francesa. Igualment la pròpia evolució del consum, des que els individus consumien exclusivament per a satisfer les seues necessitats bàsiques fins al desenvolupament econòmic experimentat per gran part de la població mundial, ha provocat que sorgisquen nous serveis que anteriorment no existien i a més s'ha desenvolupat un consum de masses que, al seu torn, ha propiciat la generalització de la cultura del consum, convertint en imprescindibles una sèrie de productes i serveis com els tecnològics o els transports que abans no ho eren.

El 15 de març de 1963 John Fitgerald Kennedy va parlar per primera vegada dels drets dels consumidors. Com que forma part de la història del moviment de consumidors, transcriuré les seues paraules: “Ser consumidor, per definició, ens inclou a tots... som el grup econòmic més gran en el mercat, que afecta i és afectat per quasi totes les decisions econòmiques públiques o privades... però és l'únic grup important els punts de vista del qual, sovint, no són escoltats”.

Els drets dels consumidors sancionats en les normatives nacionals de més de 100 països, amb lleugeres variacions, així com en les normatives i convenis internacionals, són els següents:

El dret a la salut i a la seguretat
El dret a la protecció dels seus interessos econòmics i socials
El dret a la reparació de danys
El dret a la informació
El dret a la formació
El dret a la interlocució

Han de considerar-se els Drets dels Consumidors, Drets Humans?

Fem una mica d'història “Els drets fonamentals o generació són:

De primera generació: els que tracten essencialment de la llibertat i la participació en la vida política. Són fonamentalment drets civils i polítics i serveixen per a protegir l'individu dels excessos de l'Estat. Els drets de primera generació inclouen, entre altres coses, la llibertat d'expressió, el dret a un judici just, la llibertat de religió i el sufragi. Aquests drets van ser proposats per primera vegada a França per la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà en 1789 i van ser consagrats per primera vegada a nivell global per la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
De segona generació: estan relacionats amb la igualtat i van començar a ser reconeguts pels governs després de la primera Guerra Mundial. Són fonamentalment socials, econòmics i culturals en la seua naturalesa. Igual que els drets de primera generació, també van ser inclosa en la Declaració Universal dels Drets Humans i a més, incorporats en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. D'aquesta manera s'incorporen als Drets Humans: el dret al treball i a la lliure elecció d'ocupació, el dret a condicions de treball equitatives i satisfactòries, la llibertat sindical i el dret de vaga, el dret a la seguretat social, la protecció de la família i els menors, el dret a un nivell de vida adequat i a la millora contínua de les condicions d'existència, el dret a la salut, el dret a l'educació i el dret a participar en la vida cultural.
De tercera generació: La tercera generació de drets sorgida en la doctrina dels anys 80 del segle passat, es vincula amb la solidaritat. Unifica la seua incidència en la vida de tots a escala universal, per la qual cosa precisen per a la seua realització, una sèrie d'esforços i cooperacions a nivell planetari. Entre altres drets humans de tercera generació cal citar: l'ús d'avanços de les ciències i les tecnologies, la solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics, l'ambient, els drets del consumidor, el desenvolupament que permeta una vida digna i el lliure desenvolupament de la personalitat.

Queda clar per tant que els drets dels consumidors són considerats drets humans. I igualment queda clar que, com a consumidors, són aplicable la resta dels drets humans que s'han anat incorporant en el transcurs dels temps i els que es vagen incorporant en el futur i tinguen relació amb els grans blocs en els quals s'han enquadrat els drets dels consumidors.

Els consumidors han vist des de la dècada dels anys 60 del segle XX com s'ha incrementat l'oferta de productes en els diferents llocs on efectuem les nostres compres, també s'ha vist l'evolució de les superfícies comercials (coincidint en l'actualitat mercats tradicionals, xicotetes botigues, mitjans supermercats i grans superfícies) s'ha introduït en la nostra vida diària la compra per internet o comerç electrònic i gràcies a la publicitat també s'ha canviat el llenguatge utilitzat per la publicitat per a fer-nos còmplices dels productes i induir-nos a la seua compra.

Són els consumidors els únics responsables que el consum responsable s'instal·le en la cultura diària dels ciutadans?

És evident que no, és una responsabilitat compartida entre els consumidors, les empreses i els Governs. Igualment cal tindre en compte que, malgrat els avanços que s'han anat produint en el consum responsable en la llar la situació econòmica de cadascun dels consumidors

La crisi econòmica de la segona dècada del segle XXI va propiciar que els aspectes relacionats amb consum responsable, des de l'acció dels consumidors, s'haja estancat i no haja continuat avançant amb la progressió que s'havia produït en la primera dècada d'aquest segle XXI.

És cert que les actuacions responsables per part dels consumidors no sempre tenen conseqüències econòmiques directes en les economies particulars, i aqueixes continuen avançant en la consciència ciutadana, però hi ha unes altres que sí.

En la història dels hàbits de consum, es podria afirmar que existeixen diverses etapes:

La primera en la qual els consumidors necessitaven cobrir les seues necessitats bàsiques i en la qual prevalia el que existiren aqueixos productes en el mercat (proveïment).
La segona és aquella en la qual s'estableix relació amb el preu dels productes o serveis, comprant-se exclusivament tenint en compte el paràmetre del preu.
La tercera en la qual s'estableix una relació entre la qualitat del producte/servei i el preu.
I una quarta que és en la qual, a la qualitat i al preu, se li incorporen “valors” en realitzar l'acte de consum.

La necessitat d'informació verificada i fiable.

És evident que per a poder incorporar valors a l'acte de consum, és necessari disposar d'elements informatius que puguen fer factible aqueix fet.

Tenint en compte l'Informe Forética 2015 sobre l'estat de la RSE a Espanya es pot analitzar si els “valors” s'estan incorporant en el consum diari dels ciutadans:

Un 44% dels enquestats manifesta haver deixat de consumir productes o serveis per criteris mediambientals, ètics o socials i un 49,9% ha comprat alguna vegada o amb freqüència algun producte pel bon comportament de l'empresa productora, enfront del boicot que un 44,6% afirma haver realitzat alguna vegada.
L'Informe afirma que davant una decisió de compra entre dos productes o serveis de similars característiques, quasi el 60% dels enquestats comprarien aquell que fora més responsable sabent que és més car, el 89,9% opina que no. Aqueixa gran diferència en els resultats entre la decisió de compra en primera persona i en tercera persona la defineix l'informe com “gap de doble moral”.

Els consumidors volen comprar (incorporant valors ètics) i el que poden comprar i compren en funció de la seua situació econòmica. Sembla clar que els consumidors en general, no estan disposats a pagar més per un producte o servei responsable, encara que si estarien disposats a comprar o contractar amb empreses més responsables, sempre que no els afecte la seua economia directa. Ara bé, hi ha actuacions que es poden realitzar en la llar o àmbit domèstic i que no tenen una incidència directa en preu, fins i tot algunes, a mitjà i llarg termini suposen estalvis importants per al consumidor, per exemple: les accions relacionades amb l'energia i l'eficiència energètica amb l'aigua, amb l'aïllament de l'habitatge per a reduir consums energètics, també amb els subproductes com a bombetes, aixetes, etc que són més respectuosos amb el medi ambient i que generen estalvis importants. Igualment no és el mateix la compra d'un electrodomèstic que consumisca més o que consumisca menys, independentment del preu inicial de compra.

És interessant constatar com les diferents campanyes que es venen realitzat en l'àmbit europeu des de fa dècades, ha donat lloc al fet que un 85% dels consumidors europeus es fixen, a l'hora de la compra, en l'etiquetatge energètic, segons dades de la Comissió Europea. Així també l'any 2015 un estudi de Leroy Merlín (Els espanyols i la seua llar) concloïa que “la consciència cívica entorn del medi ambient també ha arribat a les llars. El 59,7% dels espanyols reconeix que ha augmentat la seua preocupació per l'impacte del seu habitatge en l'entorn en els últims 5 anys. El grau de preocupació per la sostenibilitat en l'habitatge té condicionants culturals i generacionals, ja que és major en els joves d'entre 25 i 34 anys”.

El pas de la consciència individual a la consciència col·lectiva amb la verificació informativa.

El consumidor ha de ser responsable en les seues decisions econòmiques. Només amb responsabilitat individual tindrem responsabilitat organitzacional. Però hi ha tants límits (tècnics i morals) a l'exercici del consum responsable en el mercat hui que el debat ha de ser replantejat per a qüestionar, en algun moment, el paper del mercat, tal com existeix hui, com a possible motor de desenvolupament social i ambiental. Amb aquesta definició queda obert el camí cap a la RSE, cap a la producció de productes i comercialització de serveis socialment responsables i la importància de la incidència dels consumidors en les polítiques empresarials.

La causa que no existisca un Consum responsable o que les empreses no adopten models de gestió Socialment Responsable es produeix perquè els consumidors no ho demanden? No és cert. El que ocorre és que aqueixa responsabilitat no és exclusiva dels consumidors, les empreses tenen molt a dir en aquest tema i sobretot han d'informar de manera correcta i ha de poder-se conéixer aqueixa informació de manera senzilla i les Administracions Públiques també han d'impulsar polítiques en aqueixa direcció.

És difícil a vegades per als consumidors, a través de l'asimetria de la informació que es produeix en el mercat (entre empreses i consumidors) optar per una empresa o una altra. La responsabilitat individual no és senzilla, perquè falten per als ciutadans, elements per a decidir de manera conseqüent, i la falta d'un segell o logo que acredite que una empresa compleix els requisits per a ser considerada: Empresa RSE, impossibilita encara més, la discriminació positiva cap a aqueixes empreses (i per tant cap als seus productes i serveis) per part dels consumidors. Es pot afirmar, amb caràcter general que, malgrat les circumstàncies econòmiques en les quals estem immersos a Espanya, els aspectes socials i mediambientals són fonamentals per a un nou consumidor que s'incorpora al Consum Responsable des dels valors ètics o recollint una altra denominació: incorporant valors al seu acte de consum. Però perquè aquest siga el consumidor que predomine en la nostra societat és absolutament necessari que es produïsca per les empreses un nivell d'informació superior al que actualment posen a la disposició dels ciutadans.

La millor manera de resoldre les asimetries d'informació, combinant estratègies de signaling, dades sobre l'acompliment social i ambiental provinents de les empreses, amb les de cribratge, és a dir, la informació que ve de terceres parts. Seria una doble via perquè el consumidor dispose d'informació que siga comprensible i creïble.

Aqueixa possibilitat hui, està oberta, a través de la RSE, les empreses i els seus Grups d'Interés han de mantindre relacions permanents per a poder influir els Grups d'Interés en les decisions empresarials i poder avançar cap a una manera de producció o comercialització diferent, un model que integre totes les dimensions de la RSE: és a dir que es respecten els drets humans durant tota la cadena de valor i en la seua relació amb els proveïdors, que es respecten els drets sindicals, els drets dels consumidors, els aspectes mediambientals i que hi haja una política de respecte cap a les comunitats on l'empresa opere. La teoria és ací, el camí s'ha iniciat, però encara els resultats no són el bons que podrien ser si realment hi haguera polítiques públiques que, a través de diferents polítiques, (incloses les de proposar canvis legislatius sinó hi haguera una altra manera de concretar actuacions empresarials més positives) afavorira que realment s'instal·lara en la societat espanyola una cultura de Responsabilitat Social Empresarial.

Un exemple de verificació informativa: el comerç just.

Dins del que venim considerant valors ètics incorporats a l'acte del consum, el comerç just, té un espai propi. Ja fa més de 35 anys de l'obertura de les dues primeres botigues de comerç just. En aquestes tres dècades i mitja el comerç just ha guanyat presència en la nostra societat, no sols en vendes, que superen els 33 milions d'euros, sinó també a través de campanyes de sensibilització i denúncia i accions d'incidència política.

En aquests anys la gamma de productes s'ha ampliat i ha canviat el consum: si l'any 2000 la meitat del que es venia era artesania, hui el 90% és alimentació (café, te i sucre amb caràcter preferent). No obstant això l'increment produït des que es disposa d'informació, quant a volum de vendes, cal dir que a Espanya la despesa mitjana per habitant es va situar en 0,7 euros, una xifra molt inferior a la mitjana europea (13,4 euros). Una de les possibles explicacions podria ser perquè el comerç just es va instaurar a Espanya fa 30 anys mentre que en la resta de la Unió Europea porta funcionant més de 50 anys.

Amb els estàndards internacionals Fairtrade i amb un consell independent que emet els dictàmens d'incorporació al segell i amb un logo que els consumidors poden reconéixer en les etiquetes dels productes. Espanya es va incorporar a un procés de certificació, a través del Segell Fairtrade que possibilità el que s'introduïren aquests productes en grans superfícies i altres establiments, acostant d'aqueixa forma al consumidor els productes.

Tenint en compte l'escassetat de botigues específiques de comerç just, la creació en 2005 de l'associació del segell de comerç just va suposar un pas de gegant perquè en l'actualitat la xifra de vendes s'haja incrementat de manera substancial.

CANALS D'INTERLOCUCIÓ ENTRE CONSUMIDORS I EMPRESES

La relació tan estreta que la responsabilitat social va tindre en els seus orígens amb el màrqueting i la imatge que l'empresa haja volgut projectar, ha resultat contraproduent: la gestió ètica de l'empresa i la gestió de l'ètica empresarial han sigut percebudes, no sense una certa injustícia, com a pura cosmètica, quan hagueren d'apuntar cap al cor del negoci i la raó profunda de ser de l'organització. La responsabilitat social en aquest sentit, es connecta amb un rol professional emergent, amb una funció directiva que ha d'atendre els compromisos i a les exigències, que permeten una eficaç gestió interna i global de la companyia. Perquè, en si mateixa, la responsabilitat social constitueix un valor intangible i capaç d'oferir aquella necessària visió conjunta i interdependent de l'empresa... Això, naturalment, implica atendre nous desafiaments, anant més enllà dels relats de les bones intencions, tractant d'incidir en la realitat des de compromisos ferms i creïbles.” Les empreses que operen en el mercat tenen, per tant, que millorar molt la seua relació amb el consumidor.

Falta informació i transparència.

Les empreses han d'abandonar pràctiques abusives, han de fomentar la solució dels conflictes invertint en oficines d'atenció al client eficients i eficaços i gratuïts i han de fugir de les pràctiques monopolítiques propiciant la competència i han d'incorporar en les seues actuacions fórmules reals de reparació de danys en cas de conflictes.

La teoria dels multistakeholder (Edward Freeman) va posar en marxa processos en els quals els Grups d'Interés dialoguen amb les empreses més propícies a interioritzar íntegrament les activitats relacionades amb la RSE. Els consumidors és un dels Grups d'Interés fonamentals per a les empreses i seria absolutament necessari que s'establira un diàleg fluid, permanent, entre tots dos.

A ningú se li escapa la necessitat d'interlocució permanent entre l'empresa i els seus Grups d'Interés, no obstant això continua sent una de les assignatures pendents dins de les polítiques de RSE de les empreses.

A futur seria interessant avançar en propostes de constitució d'un consell social en les empreses com un òrgan assessor en el qual s'integrarien tots els grups d'interés.

Antecedents de la verificació ciutadana en Responsabilitat Social Empresarial.

Des de la societat civil cal veure la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) com una oportunitat, com una eina que assente els drets dels ciutadans en general (en el seu vessant de consumidors i usuaris, entre altres facetes) i que impulse un desenvolupament socialment just, responsable i sostenible.

La Responsabilitat Social Empresarial possibilita i fa necessària la col·laboració d'organitzacions de la societat civil que operen des de diferents àmbits, tant en el pla nacional com internacional. Això ens permet una interrelació important per a poder plantejar línies de treball que puguen confluir en un projecte comú. També permet treballar de manera conjunta aportant una major visibilitat a totes les actuacions i propostes que desenvolupem les associacions de consumidors.

Com a base de pensament seria interessant constatar que l'origen del debat sobre Responsabilitat Social Empresarial de forma generalitzada, sorgeix a conseqüència de l'impuls que la Comissió Europea realitza a través del Llibre Verd (2001), explicitant els factors que han impulsat aquest avanç de la responsabilitat social.

Podríem citar quatre raons que van motivar el debat:

Les noves inquietuds i expectatives dels ciutadans-consumidors, poders públics i inversors en el context de la globalització i el canvi industrial a gran escala.
Els criteris socials que influeixen cada vegada més en les decisions de compra o inversió dels consumidors.
La preocupació cada vegada major sobre la deterioració mediambiental, provocat per l'activitat econòmica.
La transparència de les activitats empresarials propiciada pels mitjans de comunicació i les modernes tecnologies d'informació i comunicació.

El que fa el Llibre Verd és fomentar la responsabilitat social. La globalització fractura la societat i incrementa la distància entre la riquesa i la pobresa. L'activitat econòmica deteriora el medi ambient i incompleix els drets dels consumidors i els mitjans de comunicació converteixen en transparent els buits, els abusos i fallades del món empresarial, que anteriorment eren ignorats.

Per tant la Responsabilitat Social Empresarial no haguera de ser interpretada com un valor afegit, sinó com la constatació d'un dèficit.

D'altra banda el context global en el qual desenvolupa la seua activitat l'empresa deixa al descobert l'existència de buits legals o legislacions laxes, que cal cobrir a través de polítiques públiques i/o de Responsabilitat Social Empresarial per part de l'empresa que pren les seues decisions d'acord amb criteris ètics de funcionament que han de ser coherents amb tots els entorns en els quals opera.

Aquest abús de comportaments fa reforçar els valors contraris a aqueixos abusos. Es tracta que l'empresa canvie la seua manera de fer les coses. Apareix per tant un nou model de fer empresa, que tracta d'interioritzar en l'acció econòmica comportaments que es recolzen en valors ètics, respectuosos amb els drets de les persones i amb el medi ambient.

D'ací que un dels elements que s'haurien de valorar per a la Responsabilitat Social Empresarial és l'aportació que es puga fer des dels poders públics i també des de l'empresa en la construcció d'un diàleg civil que implique a tots els que actuen en el territori, perquè aquest siga més equitatiu i més just. Es tracta d'instaurar una nova ètica en les relacions.

El Llibre Verd de la UE ve a cobrir un buit la solució del qual és oportuna i necessària, encara que emmalalteix d'algunes imprecisions que requereixen d'un major debat. És un document expressiu de les preocupacions que un dia seran inqüestionables en una societat desenvolupada social i econòmicament.

La Responsabilitat Social Empresarial és un projecte comú de tota la societat civil. Des del moviment de consumidors hem reflexionat a nivell internacional sobre determinats aspectes que hui han confluït en el que es ve denominant Responsabilitat Social Empresarial.

En la dècada dels 70 iniciem el procés de reflexió sota un epígraf que aparentment no té res a veure amb el que hui es va configurant com a definició de Responsabilitat Social Empresarial. Però sota l'epígraf Existeixen consumidors desprotegits? “No al doble estàndard”, es van fixar hipòtesi de treball que han permés a les associacions de consumidors avançar en el procés. Partíem de la base que en el marc de la globalització econòmica, els consumidors havíem de ser capaços de generar valors imprescindibles per a la societat, i per tant, també, per a la pràctica empresarial, sota el concepte “No discriminació, no al doble estàndard” Constatàvem que les empreses transnacionals històricament han aplicat una doble moral en les seues polítiques, intentant garantir els drets bàsics dels ciutadans als seus països en els quals existeixen moviments socials organitzats amb forta presència social (sindicats, consumidors, ecologistes, associacions de drets humans, etc.)però no als països als quals acudien a instal·lar-se, a conseqüència d'una menor regulació legal, intentant afeblir al màxim aqueixos mateixos moviments i per descomptat, aprofitant la falta de drets que provocaven les diferents legislacions d'aqueixos països.

En la dècada dels 90, alguna cosa va començar a canviar:

La societat civil es va organitzar i va pressionar als Governs i Parlaments per a aconseguir Lleis que garantiren els drets mínims dels ciutadans als països menys desenvolupats
Es va produir amb caràcter general, un fort moviment de globalització econòmica i un incipient moviment de coordinació social i relacions bilaterals entre associacions -per exemple, de consumidors- d'uns països i altres.
Els ciutadans van començar a exigir un model nou de pràctica empresarial i comercial. La incorporació de valors als actes de compra o contractació de serveis és un fet diferencial dels últims anys.
Les noves tecnologies permeten a les associacions (també a les de consumidors) una comunicació fluida i un intercanvi d'experiències i de possibles accions comunes que en altres èpoques era molt difícil.

L'any 2000 van ser actualitzats els principis contemplats en les Directrius per a les Empreses Multinacionals de l'OCDE. Consumers International va jugar un paper fonamental per a la inclusió per primera vegada d'una secció sobre la protecció del consumidor. Encara quan aquests principis són voluntaris, es van fixar Punts de Contacte Nacionals en cada país adherent per a controlar la seua posada en pràctica i l'OCDE prepara informes anuals sobre el que els governs han fet per a respectar el seu compromís de posar en pràctica aqueixes Directrius. Cal ressenyar el Capítol VII de les Directrius: “Les pràctiques comercials, publicitàries i de màrqueting de les empreses hauran de regir-se per normes ètiques. Les empreses adoptaran totes les mesures que calga per a garantir la innocuïtat i qualitat dels béns i serveis que produeixen; en particular, les empreses deuran:

Comprovar que els béns i serveis que ofereixen al mercat complisquen amb totes les normes legals relatives a la salut i a la seguretat del consumidor.
Entregar informació fidedigna respecte de contingut, ús segur, emmagatzematge i descarte dels productes.
Instaurar un procediment efectiu per a la resolució oportuna i equitativa de conflictes amb el consumidor, evitant despeses o molèsties indegudes.
Abstindre's d'incórrer en afirmacions, omissions o pràctiques enganyoses, fraudulentes, deslleials o que no corresponguen a la realitat.
Respectar la privacitat del consumidor i protegir la informació de tipus personal.
Col·laborar plenament amb les autoritats en la prevenció o eliminació de qualsevol perill per a la salut i la seguretat públiques que es derive de l'ús dels seus productes”.

En les mateixes directrius es recull la idea per la qual els consumidors tenim l'obligació de: ”promoure, garantir i incentivar a les empreses i les pràctiques comercials responsables, fiscalitzant, avaluant, exposant i pressionant a les empreses, vetlant per una millor informació cap als consumidors, i una major consciència dels problemes, així com fomentant la nostra demanda per béns produïts d'una manera socialment responsable”.

Definició de Responsabilitat Social Empresarial

La Responsabilitat Social Empresarial és el conjunt d'obligacions legals (nacionals i internacionals) i ètiques de l'empresa que sorgeixen de la relació amb els seus grups d'interés i del desenvolupament de la seua activitat de la qual es deriven impactes en l'àmbit social, mediambiental, laboral i de drets humans en un context global. A

Els valors i característiques de la Responsabilitat Social Empresarial són:

Integradora: Es tracta d'un procés obert en el qual tenen cabuda tots els agents de la societat que, en un moment donat, es veuen afectats per l'activitat de l'empresa
Participativa: És necessari conéixer la demandes dels grups d'interés, per tant s'han d'establir procediments i mecanismes de diàleg amb aquests. L'objectiu és mantindre un constant flux d'informació amb aquells.
Sostenible: L'empresa ha de generar valor social, econòmic i mediambiental. La RSE és molt més que realitzar activitat d'acció social o màrqueting social.
Global: Afecta a totes les àrees de negoci de l'empresa i les seues participades i en totes les àrees geogràfiques on desenvolupen la seua activitat. Afecta per tant a tota la cadena de valor necessària per al desenvolupament de l'activitat, prestació del servei o producció del bé.
Transparent: Informació i diàleg amb els grups d'interés. Transparència en la informació plasmada a través d'indicadors qualitatius i quantitatius, que permeten realitzar un seguiment de les actuacions de l'empresa i dels seus progressos tant des d'una perspectiva espacial com temporal.-
Mesurable i comunicable: S'han d'utilitzar indicadors que permeten avaluar el desenvolupament dels continguts i la posada en marxa de sistemes i procediments. S'han de reflectir els avanços en una publicació dirigida a tots els grups d'interés que reculla la informació estandarditzada en els tres vessants que comprén la Responsabilitat Social Empresarial
Transversal i estratègica: La gestió de la RSE s'ha d'integrar en totes les àrees/decisions de l'empresa. La RSE és un instrument estratègic que ha d'impregnar la política general de negoci. Permet identificar, anticipar, i previndre els possibles riscos socials i mediambientals que es puguen generar a partir de la presa de decisions, mitigant els aspectes negatius, potenciant els positius i incorporant anticipadament els costos que es generen.
Innovadora: La Responsabilitat Social de les Empreses és un factor important no sols en la gestió empresarial, sinó que actua com a palanca de canvi i transformació social positiva. Suposa una nova manera de fer/entendre els negocis que ha d'incorporar-se en la visió de l'empresa i integrar-se en l'estratègia de gestió.
Extensiva: Tota l'organització ha de ser participe dels valors que suposa la Responsabilitat Social Empresarial
Verificable: Experts independents externs que verifiquen la veracitat del que s'ha dit amb el realment fet.
Coherent: la Responsabilitat Social Empresarial suposa adoptar compromisos enquadrats dins d'un pla d'acció. Una vegada que aqueix compromís és ferm, es converteix en una obligació el que comporta establir procediments adequats per a la seua consecució.
Aquests valors se sustenten al principi general de legalitat, entenent com a tal el respecte i compliment de la legislació nacional i les normes de dret internacional en vigor.

Les diferents administracions públiques han de liderar el desenvolupament de Responsabilitat Social Empresarial.

A vegades, en algunes Trobades es parla de la RSE com un “assumpte de negocis”, també com una qüestió que ha de ser assumida voluntàriament per les empreses però és necessària una intervenció pública dirigida al foment, la promoció i sensibilització social.

Així per exemple, l'impuls institucionals va fer que els establiments adherits al Sistema Arbitral disposen d'un distintiu que poden col·locar a les portes dels seus establiments, perquè, d'aquesta manera, el consumidor siga conscient de la seua pertinença al Sistema.

És evident que l'impuls de la RSE a través de les diferents administracions és ara una necessitat important (des de la perspectiva dels consumidors), tan important com ho va ser en 1.986 la que va donar origen al Sistema Arbitral de Consum. És fonamental que l'administració exercisca de principal garant de l'interés públic.

Des del seu paper de promotor i sensibilitzador: definint estratègies i plans per a la introducció d'aspectes de RSE en els comportaments dels agents socioeconòmics mitjançant la formació, informació i comunicació. També definint polítiques de promoció i sensibilització de la RSE que ajuden a distingir les bones de les males pràctiques empresarials i que eduquen a consumidors i inversors, sobre els drets i el poder que dins d'una economia de mercat poden exercir per a dirigir la producció, el consum i la inversió.
Des del seu paper regulador: Des del punt de vista de les actuacions reguladores, aquestes han de ser vistes més com a conjunts d'intervencions transversals i coordinades, en els diferents marcs legals i normes existents,
Des del seu paper definidor de polítiques: La inclusió de criteris basats en aspectes de Responsabilitat Social Empresarial en processos de decisió permet influir sobre el mercat i l'entorn, facilitant que els diferents agents s'alineen a l'estratègia de gestió adequada de la Responsabilitat Social Empresarial promoguda des de les administracions.
Des d'una posició d'agent econòmic: també l'administració pública (estatal, autonòmica o local) en l'exercici de les seues obligacions i com a agent que intervé en el mercat, hauria de recompensar a les empreses que es comporten de forma socialment responsable a través de diferents vies per les quals intervé en els mercats.
Des del seu paper de supervisió i control: Igual que són importants les polítiques de promoció i d'incentius positius, també ho són les que defineixen incentius eficaços que permeten dissuadir als possibles agents que produïsquen impactes negatius en la societat

Els ciutadans es decanten clarament per l'obligació del Govern a desenvolupar des del punt de vista legislatiu la Responsabilitat Social Empresarial. Al mateix temps i des de fa temps, s'ha tractat d'aconseguir acords, tant a nivell nacional com internacional, per a consensuar entre diferents agents una Norma que suposara un referent internacional i/o nacional i que recollira de manera clara els aspectes fonamentals de la RSE i que pogueren ser auditats per experts independents. És fonamental per als consumidors, per a poder establir aqueix procés d'incentivació positiva cap a les empreses Responsabilitat Social Empresarial, disposar d'elements identificatius, fiables, verificables i transparents.

L'existència d'una Norma ISO seria fonamental en aquest procés. Hem continuat insistint en els diferents fòrums en la necessitat que s'elaboren directrius perquè les empreses assumisquen i exercisquen la seua responsabilitat social. Considerem que aquestes directrius poden contribuir a una visió més transparent que els diferents Codis de Conducta adoptats per les empreses. Tot això sent conscients que les directrius de l'ISO sobre RS seran només un suplement d'altres eines necessàries per a les empreses disposades a exercir la seua responsabilitat social. D'aquesta manera, l'eventual existència d'aqueixes directrius no exclou la necessitat de regulacions específiques i d'altres iniciatives voluntàries

Els consumidors defensem que les empreses que afirmen exercir la seua responsabilitat social han de fer-ho en tot el procés de producció, per la qual cosa les directrius de l'ISO sobre RS han de ser elaborades de manera que siguen utilitzades en tots els nivells i seus on l'organització estiga implantada i no sols en una determinada unitat de producció. Som conscients que existeix una tendència a la tercerització, que torna la cadena productiva complexa, dificultant l'avaluació pel consumidor dels impactes ambientals i socials dels seus hàbits de consum.

A més de la cadena productiva, les directrius de l'ISO sobre RS han de considerar les fases de consum i post-consum, ja que les empreses comparteixen amb els consumidors i amb els governs la responsabilitat per la construcció d'alternatives als actuals patrons insostenibles de producció i consum.

El diàleg real amb les parts interessades ha de ser una de les principals exigències de les directrius de l'ISO en la RS, així com la divulgació pública dels resultats d'aqueix diàleg. La confiança i la credibilitat són essencials en RS, per això, les directrius de l'ISO han d'exigir mètodes de verificació externa per a assegurar la credibilitat de les informacions subministrades per les empreses i així garantir la confiança de la població en relació a elles.

Les directrius de l'ISO sobre RS han d'exigir la comunicació i la disponibilitat d'informacions rellevants per als consumidors i altres parts involucrades, han de ser elaborades de manera comprensible, de manera que puga permetre la comparació entre les empreses.

El Segle XXI va començar la seua marxa en un moment difícil per al Planeta i per als ciutadans, la pressió ambiental sobre els recursos és enorme i termes com a desenvolupament sostenible estan instal·lats en l'Agenda dels responsables de les polítiques públiques, al mateix temps s'estan introduint com a element de debat en la societat, els consumidors, participem de manera activa en el procés.

Aquest Segle XXI també permetrà que sorgisca un NOU TIPUS DE CONSUMIDOR, molt més crític, conscient, responsable i solidari, un consumidor que exigirà de les empreses una manera de gestió molt més ètic. La incorporació de valors a l'acte del consum és una de les variables més significatives que aquest nou segle

Els consumidors per tant, assumirem un paper fonamental en l'estímul i en l'exigència de la responsabilitat social empresarial.

Apreciar la RSC de veritat com a clients

És complicat diferenciar la RSC de veritat de la que no ho és. Com a consumidors bombardejats d'informació en multicanal que som, és molt difícil perquè encara són moltes organitzacions les que parlen de la seua Responsabilitat Social Corporativa sense demostrar més enllà de la publicitat positiva que tenen un compromís real.

La Responsabilitat Corporativa és com una fletxa que travessa a tota l'organització i que ha d'influir en totes les seues àrees de gestió, des dels recursos humans a la satisfacció del client, passant per la gestió econòmica, els processos productius, la política de compres, la de comunicació, la de vendes. La Responsabilitat Corporativa és estratègia, és compromís a llarg termini i és visió global del conjunt de l'empresa en el conjunt de la societat, per a benefici d'ambdues. El millor de tot això és que som els ciutadans els que podem fomentar o no la gestió sostenible.

El poder del consumidor individual

En termes bàsics, des del punt de vista del client, les empreses amb una vertadera RSC comparteixen alguns denominadors comuns que ens ajuden a identificar-les. El nostre poder està a comprar els productes o serveis d'aquestes i no d'unes altres. Això suposa que com a consumidors podem fer un xicotet procés de verificació senzill i directe basat en l'observació.

El primer i més important denominador comú de les empreses que tenen ben implantada la RSC és que cuida dels seus empleats en tots els sentits. En una empresa amb RSC de la bona, la política laboral no s'incompleix i, en major o menor mesura, s'impulsen plans de carrera, de conciliació, de voluntariat, i es manté una adequada comunicació interna amb els treballadors. Això es nota perquè els empleats que se senten bé en els seus llocs no solen tindre males formes amb els clients, no atenen el telèfon amb menyspreu o desídia, no incompleixen compromisos, no parlen fatal de la seua empresa i no busquen permanentment una altra ocupació.

Lleialtat, confiança, accessibilitat. Un altre denominador comú de les empreses amb una bona RSC és que són accesisbles i és fàcil contactar amb elles. Tinguen la grandària que tinguen, i una altra vegada amb més o menys agilitat, contesten a les consultes, mantenen els seus perfils en xarxes socials ben alimentats, és fàcil trobar en els seus canals com comunicar-los una queixa, com demanar-los una factura o un aclariment. Es prenen molt de debò la comunicació en el seu sentit més ampli, perquè d'ella depén la qualitat de les relacions que mantenen amb els seus clients i els seus veïns, que són un altre dels seus públics d'interés estratègics al costat dels seus treballadors.

Com a consumidors també podem decidir si donar suport a un tipus de gestió o una altra quan coneixem i constatem males pràctiques socials, ambientals o econòmiques per part d'alguna empresa. O millor: podem decidir enfortir amb la nostra compra a les quals ens demostren bones pràctiques: campanyes socials útils, acompliment ambiental òptim, propòsits coherents… Tot influeix en la nostra decisió de consum.

incentivar la Ciutadania Corporativa del consumidor individual

Tots som consumidors però al mateix temps també en els nostres treballs són proveïdors de consum. Per tant, estem actuant des de dues vessants i això ens situa en un espai de privilegi des del qual actuar perquè la nostra comunitat humana progresse.

El concepte de ciutadania corporativa (CC) és una idea encara en desenvolupament. Tracta de donar respesta al per què i el com les persones que treballen en una organització contribueixen positivament més enllà del que formalment s'espera d'elles. Els estudis sobre la CC se centren en les circumstàncies organitzatives i culturals en les quals les persones que treballen en una organització van un pas més enllà de les seues obligacions laborals.

Les persones que se senten Ciutadans Corporatius redueixen les seues necessitats de supervisió, són més autònomes i proactives. Estan disposades a anar més enllà del que exigeix el seu rol formal, ajudant amb això a la seua organització a bregar amb el canvi i les circumstàncies impredictibles.

La primera definició d'aquest concepte prové de finals dels 80. Reprenent una aplicació al món corporatiu d'un fenomen conegut com la “síndrome del bon soldat”. Es tracta de comportaments individuals de caràcter discrecional, no explícitament reconeguts pel sistema formal d'incentius, però que promouen el funcionament eficaç de l'empresa. Constitueixen per tant la més pura expressió de la motivació individual en un grup.

Encara que la CC ocorre a nivell individual, pot ser també considerat un fenomen grupal. La CC té un efecte clarament acumulatiu. La majoria de les expressions individuals de CC, preses una a una, no exerceixen un impacte significatiu en el rendiment de l'organització. Aqueixa és precisament la seua naturalesa. Les expressions de CC són en general comportaments modestos o trivials. Però tots aquests xicotets gestos voluntaris produeixen, una vegada sumats, un efecte acumulatiu en les organitzacions que els fomenten.

Després de l'aparició del concepte de Compromís Corporatiu i la seua utilització per part dels directius de les organitzacions, els comportaments de ciutadania es van començar a veure com una cosa valuosa i desitjable en tots els empleats. Això va provocar l'aparició sistemes d'incentius que formalitzaven aquests comportaments, convertint-los en un senyal codificador del propi empleat.

Per què incentivar la ciutadania corporativa és important?

Identificar els comportaments que defineixen la CC és important perquè les organitzacions puguen promoure'ls. De moment, les investigacions s'han centrat tradicionalment en aspectes del rendiment de l'empleat que cauen dins de la categoria de comportaments que pretenen “ajudar a uns altres”. No obstant això el fenomen és una mica més complex.

Després d'analitzar més de 30 tipus de comportaments de ciutadania, podem agrupar-los en 7 categories: comportaments d'ajuda, esportivitat, lleialtat a l'organització, compliment, iniciativa individual, civisme i acte-desenvolupament.

El foment d'aquests comportaments té avantatges a nivell organitzatiu. Per exemple, els comportaments altruistes, el compliment corporatiu i les activitats orientades a previndre problemes per a altres persones, redueixen la necessitat de supervisió i els costos associats amb la prevenció de crisi. El que es coneix com a esperit esportiu permet millorar el clima de treball i redueix el nombre de queixes als managers. Això que permet alliberar temps per a concentrar en funcions més centrals.

El civisme corporatiu que es pot definir com la involucració activa de l'empleat en temes de governança, genera un major número i qualitat de propostes i suggeriments constructius que permeten al seu torn, millorar l'eficiència de manera contínua.

Ciutadania Corporativa i Millora del rendiment.

Encara que la Ciutadania Corporativa és un concepte jove, s'han fet esforços en el món acadèmic per a determinar el seu impacte en aquells aspectes organitzacionals que han demostrat tindre una major influència en la millora del rendiment.

En aquest sentit, els estudis realitzats llancen algunes conclusions que han de ser tingudes en compte, sobre la relació de la CC i el Compromís.

Sembla que existeix una alta correlació entre el grau de participació en la presa de decisions i l'altruisme corporatiu. La sensació dels empleats sobre el suport que reben del seu cap constitueix el major determinant dels comportaments de Ciutadania corporativa. Per part seua, el compromís estava relacionat exclusívamente amb els comportaments dins de la categoria de Civisme Corporatiu (involucració en aspectes de governança i predisposició a generar propostes a l'organització).

El sentiment d'estar participant activament en la presa de decisions de l'organització, genera així mateix una major sensació de suport per part del cap. Això redunda en una major visibilitat dels comportaments de ciudadania corporativa.

Riscos de la Ciutadania Corporativa.

El major risc consisteix en el fet que els comportaments que una vegada es van valorar perquè es van considerar voluntaris, acaben convertint-se en part exigible d'un lloc. Els managers exigeixen que els membres del seu equip es comporten més enllà del que els seus propis llocs formalment demanden i els comportaments de CC es veuen com una cosa “obligatòria” per a romandre dins de l'equip.

D'altra banda, la promoció d'empleats com a resultat de l'exhibició de comportaments de Ciutadania Corporativa ha demostrat que redueix la probabilitat d'aparició posterior de comportaments de CC tant en els altres empleats no promoguts com en el propi promocionat. Això succeeix perquè desapareix la condició central de la CC i és que aquesta siga absolutament voluntària i que no estiga associada amb cap “segona intenció”. A més, l'experiència demostra que els comportaments de CC tendeixen a disminuir amb posterioritat a la pròpia promoció.

Per què verificar la Responsabilitat Social?

Creixent nombre d'organitzacions que publiquen informes de sostenibilitat a Espanya
Incorporació a aquesta tendència d'entitats no lucratives i, més recentment, d'organismes governamentals la globalització de les activitats de les organitzacions,que implica una major complexitat en la verificació la pressió de los grups d'interès per a millorar la credibilidad de la informació de sostenibilitat: inversió socialment responsable, organitzacions socials i mediambientals, institucions públiques,…. l
La propensió cap als denominats informes integrats, en els quals la memòria de sostenibilitat es confon amb la informació financera obligatòria.

Objectius de la verificació externa de la Responsabilitat Social?

Comunicar la RSC consisteix a subministrar informació completa i fiable de l'activitat de l'organització en la seua triple dimensió, útil per a totes les parts interessades.

La verificació externa dels informes de responsabilitat social corporativa ha de realitzar-se per a augmentar la credibilitat de el seu contingut. De la mateixa forma que l'auditoria financera aporta credibilitat als comptes anuals de cara als seus usuaris, la verificació ha de fer el propi respecte als grups d'interés.

La verificació ha de ser voluntària, igual que l'elaboració dels informes. No obstant això, les empreses socialment responsables han d'assumir aquesta verificació externa com un factor essencial del seu comportament socialment responsable.

El servei de verificació externa més acceptat és el denominat assegurament (assurance). En aquest sentit s'han pronunciat la Federació Europea d'Experts Comptables (FEE), la guia 2002 Global ReportingInitiativey va emetre la norma Accountability AA1000 sobre assegurament. El motiu és evitar confusions amb l'auditoria tradicional que és un servei lligat a la informació financera.

L'objectiu de l'assegurament és proporcionar el màxim nivell de fiabilitat possible sobre les dades proporcionades en l'informe. No es pot establir una fiabilitat total, donat el subjectiu de molts dels aspectes abordats, així com l'enfocament qualitatiu de diversos dels indicadors subministrats. El grau de fiabilitat s'expresará per a cadascun dels encàrrecs.

La labor d'assegurament ha de realitzar-se per experts independents en els que concórreguen les circumstàncies de desenvolupar labors de verificació d'informes i la de conéixer els extrems abordats en els informes de responsabilitat social.

L'encàrrec d'assegurament ha de donar lloc a un informe final en el que conste, a més de l'objectiu i abast del treball i els criteris d'avaluació utilitzats, l'opinió de l'expert sobre fiabilitat, seguretat i materialitat de l'informe.

Norma ISO 26000 Gestió de la Responsabilitat Social

La norma ISO 26000 és el resultat de més de deu anys de treball de l'Organització Internacional per a l'Estandardització entorn de quins haurien de ser els principis de responsabilitat social de qualsevol organització i, al mateix temps, la manera com es poden posar en pràctica.Abans de la publicació de la norma, al novembre de 2010, no existia un document que recollira de manera genèrica aquest assumpte. S'havien publicat nombrosos textos sobre aquest tema, però tots orientats a sectors específics.

El terme clau de l'ISO 26000 és la «responsabilitat social», que parla del grau de compromís d'una companyia davant l'impacte que les seues activitats i decisions poden generar en l'entorn en el qual operen. És un element que té a veure tant amb l'ètica corporativa com amb la normativa de cada sector en concret.

Característiques de la norma ISO de verificació de Responsabilitat Social:

Està dirigida a tota mena d'organitzacions: privades, públiques, concertades i no governamentals. No importa la seua grandària, sector o posició geogràfica.
No és una normativa d'obligatori compliment. El seu objectiu és recomanar i orientar a les organitzacions sobre pràctiques que fomenten la responsabilitat social en l'entorn en el qual es desemboliquen.
Tampoc és un cànon de certificació. Al no incloure obligacions ni requisits, cap auditor pot determinar si una empresa compleix o no els seus postulats, alguna cosa que sí que succeeix amb la gran majoria de normes de la família ISO.
És la primera que estableix un marc comú per a la responsabilitat social quant a implementació, manteniment i millora de processos.

El nivell de responsabilitat social. Com mesurar-ho?

Segons l'ISO 26000, una organització és més o menys responsable amb el mitjà en el qual opera en funció de set principis corporatius. No són elements que aspiren a ser definitius, encara que sí que mesuren, d'alguna manera, la voluntat de cada companyia per generar pràctiques que promoguen el desenvolupament sostenible.

Rendició de comptes: Té a veure amb la realització d'informes interns que mesuren l'impacte econòmic, polític, social i mediambiental derivat de les activitats de cada organització. Al mateix temps, convida a les empreses a acceptar l'escrutini públic de les seues accions i a assumir responsabilitats si aquestes arribaren a ser negatives.
Transparència: Parla de la disposició d'una organització per a subministrar tota la informació que interesse a les parts implicades en les seues activitats. Alhora, també es refereix al grau de claredat cap a institucions estatals i òrgans de control públics.
Comportament ètic: Tota organització ha de regir-se, segons l'ISO, pels principis d'honestedat, equitat i integritat, la qual cosa suposa que els seus objectius no han de ser només econòmics.
Respecte cap a les parts interessades: Es refereix a la correcta atenció dels interessos i les demandes de tots els agents que s'involucren, de l'una o l'altra forma, en les activitats de l'empresa. Per exemple, proveïdors, distribuïdors i, per descomptat, grups de consumidors.
Legalitat: Per a l'ISO 26000, és fonamental que tota organització conega plenament les lleis que emparen la seua activitat. Cap companyia pot operar fora de la normativa, ja siga local, provincial, nacional o, fins i tot, regional.
Normativa internacional: Que una activitat moralment reprotxable no supose sanció a nivell local o regional no ha de ser una excusa perquè les empreses incórreguen en elles. Per contra, cada organització ha de tindre en compte que les seues accions s'emmarquen en un context global i que és necessari conéixer les lleis i normatives sobre aquest tema.
Drets Humans: Com a últim principi, la norma ISO 26000 parla del respecte i el reconeixement dels Drets Humans que hauria de professar qualsevol organització en l'acompliment de les seues pràctiques. Si per algun motiu hi haguera fallades o buits legals per a fer efectiu aquest reconeixement, les organitzacions han de fer tot el possible per a corregir-los, tal com succeeix amb moltes multinacionals que operen en països amb alts índexs de violacions d'aquests drets.

Automatitzar la norma ISO 26000 amb ISOTools

La plataforma ISOTools és una útil eina que facilita la implementació, automatització i seguiment dels Sistemes de Gestió basats en l'estàndard ISO 26000. Agilita el procés d'obtenció d'informació i millora la comunicació i els processos interns gràcies a aquesta eina programari.